Constitucions del Estudi General de la insigne ciutat de Valencia

1쪽

DEL STUDI GENE

Estampades en eati de Ioan Baliste Marcal Impremi dela dita Clutat, Iunia Sant arti.

3쪽

reeonoei las presentes Constitu-ciones: yme pareceqnoayen ellascosi contra nuestra Fe agrada , ni contra buenas costumbres antes bientiat loco. sas muyconuenientesala uena instructionyedueacio de los studiates, freformacion dela insigne niuersidadde Valencia. VasibuΣ-go sientesque se deuen imprimir.

5쪽

N nom dela Santissima Trinitat

rii Milta sani spirit e dela glorios Lima Verge Ma-

ria mare de Deu eaduocada nostra, de tot flos bita de Parais: Anno arativit.Domini millesimo sexcentesmopndecimo die vero in titulato undecimo mensis Maii,

nos sensor Melchio Est laua olim Cruylles Generos, Tomas Buix Clut ada, yeo mendatari de Rationat, Scipio 1 oca Generos, Bernardino Martinet de Salgedo , Vicent Benet allacio tr. y Baltasar DalpCiuta dans, Iurata dela insigne eiulat de Valeneia clo Doctor Iuaa

Lluis Fababui Canonge de la Seu de Valencia. Io Docto donarancis.co Lopea de Mendo Canonge Caneellet de la uniuersitat de dita iu-tat , Io Doctor don Cristoscit Erigo la Deo Cancinge dedita Seu y

Rector delestudi generat de ita Clutat micet Iram Margarit, mice Iuan Bat iste olgi, iat, micer Guillem Ramon ora de Almena , ymicet Gaspar Tarrega duoearis dedita Clutati Mique Geloni a uesi indie, Vicent Maleu notari enlloc det Eseriua deis diisse nyctis Iutatae Coselidedi ciutat: a iustatsenla cambra de consili sectet. Com entre les per se si on&peries quaistos homens sonaue nrajatino solament a les creatures

manes sciencies permedi deles qua stelia de alcancara conexenea delaveritat deis secreis de natura ea, axi de les criatures inferiors, corti deis celse influencia deis Planetes peraque entes loorde queen loconceri det monses tangat, Iloemalcriadordeaqueti, loquallia donat virtut ales plantes de laterra, ea is homens sciencia peraque permedi de aquelles de altres remeys medicinasset locos dei homen ς dela mala litate ho restituissentata salut Sontambe medipeta lapacifica comunicacio de la humana republi caepolicia molitant comnos homens se han de tractarentaque Ila, institu-hintlleys, sente les quais es republique nos poden sestentat, edone sorma pera alcanςartes vitruis e fugitios vicis, e laberat lauis per de liuraria republiea deis grans perili se optestons,ypera dilatarios Regne se impe ris. Perles quais colestos Genti sqno tementa conexeneaque los Christians per late alcaneam, portarenta particular conte en aumentara exerciti de te; sciencies: yentes sues republique s dedicaren uniuersitat ne eo te; generat salioneoncor Messendos homensa legiries ape udreles com

se mostrapet Ies historie ax humanes com agra destio si questos ab iusta Musa procurarende oldenaries sues republiques ab major talio stan obli

6쪽

oatflos Christians, hau emtos De comunicat lasciencia de Theologia Eleriptura sagrada, perda qualienim noticia dei secret que per te hun nesset encies no pol alcScar, ans se se ei Iaa uelles eo misenyora hin mol tra eo se hade reformaria conciencia ealcanc arta gloria, yde senia lare ligio Christiana nos lament deis in seis, pero deis rabiosos ea mina bles heretvs Pertant considerantios desus diis la merce que De uno has tentaque sta in igne Clutat Regne de Valencia ab lomment tha donat ala florentissima niuersitat e scoles generat sque ei aquella esta funda de&, axi perlogranno me autoritat que te en los Regnes stra nys pertes plantesque desta Vniuersitat Iehan pres, florem, en attres uniuersitat com ambe perlo granstuytque finsta se hadona destes eiicoles, Desperamento Selavor aues donaratha par eguique erabe mirar perlobo regiment, conseruacio eramen dea quella eque losestatui se ordinacion tete persos antepassais, et a varietat e successio det temps se deurieti miliora , havent consultat ab persones docte ede sciencia y consciencia, e prela informacio de persones que tenien noticia nexperiencia dei regimen de attres V niuersials . havent tengui diuertos coloquis, partamenis, e feta conuocacio erat present dia lora, per Mique Lia aer verguer deis dux

sensori Iurata, per laqua lapar haver conuocata tot los desius diis se ors Iur1Is, comendatari de Raetonal Canonges, Cancellet, Rector, Aduocat . Sindlc. y Elc tua, perat ex eo se da uali eltates Reuocante annullant primet ament quali euol attres constitiicion e ordiniaci oris en benefici dedita niuersitat finshur prouehides fetes, ara de nou fere ne prouehit eules constiti ion e ordinacion seguenis

Cap. I. Detractor.

PRI ME AM,NT, per quanteonueque totSlos Doctors, Me tres Llieenelais Bachillers Estudiant , tinguen o degut respecte a Ree

tor, principalmententosactes publics se ordenaque si alga deis so- bredits si partara ab desecato, encaraque pretenga algunagraui, encorregasi es estudiant, en pena coq3Oralypecuniaria, a arbitredes Rector; ysia era Doctortio Mestre,en pecuniaria,a arbitredet Rector.

II Ei,si algunes conclusion spubliques particularrio genera isse haurande sustentar se orde nano puguenter ades ales portes delas udi, ni enalguna altra part de aqueit,lens questemptime sermades per lo Rector.

7쪽

Tlomastix se statuet x de quais uolia per en que haia oracloi versos cialtra eos elatita peta quatieuolesine sciis pena devincisus, deis quais amitat sera perit acu ador fla mirat petat pobres estudi ams: matre antas vecti Ea scilicit en regonerat si hi haut algunt et deis diis sense fecima det Rector; yproeure faber de qui es,per que executeda pena. ΙT Eu, si alguvoldra recitaralyna oratiocia obligat emblaesiit Me - tor, enearique ita pera comeneata segit la sua caledra, seis pena quem leti done lioe endo estudi per tecitat dita oraci, spera que ejano Rector si conte algunetror, paraules e sicandalo ses, o per judicials y Iesaralle. Ysi aptes de vita per o Rector, a justata alguna cola pertudiciat, o infimatoria. si a castigat se scin loque aura a Madit y pessu hique allo contindra y F litat de la pellona, arbitre des Rector. ITEM , perque conuelialo Rectoren tot per tot autori etate malis uot illac se statuet x. que tostemps questo Rector antra alio terra de alguri Doctor, o Meste desta uiuet stat; tota los Doctor, Mestres de limat exa cultat de defunt. si noli ran iust impediment, io talen dea mpa Moi exortar a sos dexebles que i tament lo a companyen. ITEM mea regam molien particularia conseneia det Rector queuealant m dea breues e seoles, benefici deIs estudiant , si Mendia queiunia edidi yensos contoras hi haut algunes eas es myn fescandalo setio de io odedones errades; procure ab molis diligeneia fiena laneades de illiens tres parta moltapa trades delestudi, implorant, sisera menester, lo auxili de la Iustieiae Audiencia Reat.

Cap. II. Det Uice rector.

Ρε quant sera de molia utilitat que odo Rector, Io Vicerectota sisti xcaeontinuamemento estudi . y visiteles aules pera,eure silos me Me sycat edtaties eumplixen ab se obligaeions , loque conue ala modestia deis e studianis e statuim, que no volentio Rector vlute en Iaca a delestudi, hilade habitat en aquilla lo Vicetector nomenat tollo trienni de sono i Loquat volemque haja de se Doctor en Theologia petesta Vniuersitat; y queen ausencia de Rector laeestixe en o mateixlloeypreminenetes, y seliguarde tot respectri y puga fer iaca tot locu eperdos presenti estituis sta concedit. Rector.

8쪽

Cap III Desti matricula.

O M a costa molliust y necessaria que tot lo que residixen e lante sent vitiue litat, regon eguen per luperior a Rector de aquella, fellit me at orde que per quel se donari se et latue ix Hordena, que tot loco tors,e me bires, cated alics, Heliud ant en Dialectica, Llo gi ea. Philoibphia, Medicina. LIeys, Canones, y Theologia se halen de ma trieular caseu nanydende la est de glorio S. Lluehu lo primet diade Noembie immediate legaent. peradae preIentar se handauant lo Re ctori ylosque sera maior de caelorae anys, iuraran de obe hira Rector in ore nibus ieitis et honestis, de elirant no ephages per per jur sino quantno obel, itanen es colesque lo Rector manara lub pinna praestiti iuramen ἀfida qualis encatre Pat Recto quem interpos sino e coles graues necessaries) los me nota decatorae anys arara quantacis in dran complit .a pagaran perdita matricula sis diners castu, excepto tos ob res deis quais osties rebra ta Rector, los resto Elcriua,perio trebalide est iure, portatiycustoditio libre de dita matricula. I et M , volem tardetiam, que los que nesse an atro bais en to libre dedita matricula, ni goeten deis priuilegi de lavriiciet strat talis valgue lollcursos nido Rector los puga ad metre aeramen nera ninguna au que nili conste abeem at otiatreta deli libre de matricula soli enque quella est,estrita Leontinuada nido Eic riua puga dei achar certificatoria de curses alguas, que noli aper lollibre dela matricula. y ab pro uade testimonis de eo mi, an visi continuaries Ilieons delis facultatsque voldsa prouar: solsdeeret de nullitat.

Cap. IIII mel scaledraticς ingenere.

logia Canones, Lle3s, o Medicina sien Doctor enestes siciencies pera Llogica, Philostophia naturat, o morat si eu Mestre se Aris perata Astrologia, Matematiques, Retoria, liengues sientachillet en Aris. ITEM melos eate ditaties de Theologia,Canones Lleys, Medicina,

9쪽

Philosophia morat Metaphysica Mathematiques, ellengues, halen de eo mericalles testu restres o quatre die apres de Ia est de S. Llue yeontinuaraquelles finsta festa cie S. Ioan de Iun7,llegi noto is Ios dies no seriat sinae apres sesenyalvan: yaxi Ordenam, que ningu puga cobra laapoca deton salari sente lite laeto de Apunt ador en que declare si haura saltat ensa lectura da qui Itala de se emat lo Rector. ITEM , se ortinaque ea seu caled laticlligeaenia sua hora dende prir cipi. yde quali euol manera que hala comeneat illico, aras a principi, araal fide lalua hora. en locant Iaseguent acabel ad liς pu malinent, iens pal-sar a iant, ni pendie de aquella iet os inconuenient que porten eguit deleontrari: sol pena de deu bus per cadave ad que alguescat edtatie seqvexarauue lician oci a part de la sua hora, aphcadoria a constaria deis que os que haut an dest legircoma substitutis en absencia, enseo metat, o ait eiust impediment de algudeis eate Latic desta Vniuersitat, siet Doetors, o Mestres. ineorporat per quella enda facultat que haurande legit ab quelido lubstitui hasta de lesti e g. Aies. I pG do cacedra fiet

ysi es diea, Lia ab protitieici de Rector si haura de passa dedo mesonabilieeneia deis senyors Iurata. no de altra manera. ysto catectatio nonomena talo lubstitutdins dos dies, Io nomenenio Rector, olos se ora Iurata pello tempsy enda forma dita. I, EM, perque ab diuerses Iectures nos perturbentos estudiant , se orde 1in, que de S. I luca S.Iuanique es lotemps deis caledraties ordinaris

peto de S. Ioan a S. Llue podrant legit ab licencia de Rector la mate

ria ala horaque aquei linya Iara ab talo ueno si a laque algu deis eategraties voldia, o haura de' legir de la festa de S. Lluc eguent en auatit. Aximateixpodrato Rector dona ilicencia, algun Doctor peraque puga legi alguna lieo ende S. I luca S.Iuan, ab queno se emolitreen hora de algudet scaledratics,nila materiaque algudeaque lis ollige avel any, o te intencio centegi Helles guent.. ITEM .seestatue ixyordena, que ningu pugatenire Ia present uniuersitat doceat edtes en proprietat ni Lunaen proprietat. latita en substitu-

10쪽

ei, eo manda eaxi mateix que durant loremps de les lectures, ninguiuga legit altralli eo queladela sua eatedra sincisos ab ilicencia de Rector,

ior benesei dei gestudianis. Loqualmanam se obletue, bis pena de perdrea quella Ulamitat de talari delatu a caledra liqua lex nune plicam ala constaria deis obres estudianis.

Cap. U. Deae caledre e hicos de Theologia.

P IMI se orcina que cada aur res de lasella de S. I uinquant haurana cabatdellegitios ealedrati es de Theologia, tos con-uoque junte o Rector sapia de quelis quina materia tenen intectodellegit en o any seguent eomeneant per Iomes antic caledrati , flos d mes ordine antiquitatis peraque oylsaque lis se concerte nent legit Iesiecturesque ieran per maior pro fit, utilitat deis estudiant , y tinguen comoditat de poderies prouehiten o temps de lesiacacions yperat leuarios abusisse inconuenient que sole succelae , volent siet alguns caledra. dicta molli larcs yprolixos, legi ut en os mesans a materiaque potacabare many 3yalum cui per vole se molt breus yconcisos, no solsno poden llegit tot lo que es necessari y prophadaquella materia perci cne ara

per a breuiar,dexen dei legiries lisons viva voce. les dicten ab gra pressa

para ala per paraulat se e vregata conciencia de Rector per que caseunan cedeneyaco maneat cat ratic que tinguen particular cuydad enno Murtat ni alti gat se testures mes temps deique sera necessaria major profityutilitat de los dexebles Y que axi mateix te informe, inquiti xca yr ego negatalguns caledrati es iura lo contrari; no permetent ni donantllaeaque dictena prela sens egit lalliso viva voce, ni que meaclenques tions inutiis de altres sciencies. ITEM leordena qlos caledraties de S. Tomas iligquen perloorde deles questions propos aio Santideclarit eneadaaniel la doctrina de aquei l.

propos antlos tonam et lestalli ense ita petasundaris doctrina. ya precies coclusion syrahonta que aproua peride altra maneranis ilioni declara beta doctrina det Sit Declaradat aquat entos articles qu haura di ficultat siles propolaran tas cated attes. les questions Leo trouer siesiseraesteologi. que sypropies dea alii locyartiele ire serint les opinio syargumet dei sal tres Doctors, resoluet lesis haura de sexuic resipodran ais argumet contraris.