Los reyes de Aragón y la Purisima Concepción de María Santísima

111쪽

sima verge essor stada preservada de la dita macula original sia opinio falsa improbada o indevota ne en altra manera impugnar ans de tal doctrina predicacio O publica desputacio o affirmacio se callen posant tre a la sua temeraria longua e indiscret pariar. Ε que si per algu o alguns de qualse Vol stament religio o condicio sia o sien era fet o dit publicament contra tes

petuat ment exellais dei principat de Cathalu nya dei qual oxili gracia οcompori e remissio alguna obtenir no puxen segotis en ta dita constitueto ala quat nos retorim pus largriment es contengui. Alguns temeraris κΘtans poch la honor do nostre genyor deu e de la intemerasta mare sua e no dub-tants les penes en ta constitueto contengudes han presumit presumexenaxl en predicacions com disputaeions o rationaments publiches e privata predicar afformar e dir lo que per in dita constitueto es expressament prohibit o Vedat e per conseguent son incori eguis en tes penes en ta constitu cio appossades. E com vultum en totes maneres que los que tant perversament e temeraria han a la dita constitueto contraven gut gien sens mis stricordia alguna iuxta io rigor de aquella puniis e castigais affi que de turmalvat pariar senten pena e per la punicio de aquelis tos attres de fer logemblant se apitren o refrenen. Prenenis a molta admiraeso que aquelis devosal tres aquis perta ny qui de observar e fer observar los constituetons de Calaiunya en to ingres de Vostros officis solemne iurament havem prestat gens spei ar aquosi manament nostro no halais proeehit contra tos salienis si Obranis contra la serie de in sobredita constitueto lo vostre o 'fiei executariis vos diem e manam sols incor rement de la ira e indignaeso nostra e pena de Mil florins de vostres bens si lo contrari sareu exhigidors e al erarii nostre applicadors que de continent rebudes les presenis e no sperat de nos Altrem an ament e consulta ab suma diligoneia inquirais contra tois o sen gles persones de eualsevol stament condicio e religio sien qui apros de la publicaeso de la desus mencionada constitueto de Cathalunya directament O in directa axi en predicacions disputes rationaments publielis o privats o enaltra quaisqvot manera haura feta o dita alguna cosa qui sta vista essercontra la disposicio de aquolla. Ε rebudes que halais tes dites inquissicions aquolles closes e segellades e portants te trametais a nos o nostre Concellero Vicie anceller per que Vistes e regonegudes en nostre saere conseil puXam deliborar lo que mes avant se aliura de ser sobre lo dit negoci. Guardanis vos a for lo contrari si in ira o indignacio nostra o la dita pena incorrer novoleis. Tollenis vos tota potestat de contra fer a les dites coges ab decret de

nullitat. Dada en Barchi nona a Trenta dies det mes de Juliol dol any de lanativita de nostro senyor Mil CCCC setanta quatre. Rex Johannes. GaleBrandus bertrandus ex parte Regis per vicoeancellarium qui eam Vidit. A ehido de la Corona de Aragon, R.' 31ib, fol. 37.

LO Rey Reverendissimo pare en xpst. e amat Conseller e Conseller nostre a grandissima admiracio tenim quo latsia en presencia deis officials e

112쪽

magistrais de la Ciutat de Tarragona segons per fidedignes som in tormnis al-guns religiosos e ultres no dubianis incorror les penes contengudes en laconstitueto de Catalunya pochs dies lia de manament nostro en la dita Ciutat publicada qui prohibet x e dispon sols grans penes que algunes persones de qual8Rvol stament e religio sisen no gosen predicar disputar afformar dogmatizar publieament ne privada la saeratissima vergo maria marct de deuessent stada subiugada ne maculada de poecat original halen presumir assais temerari ament fer eontra la dita constitueto die nis paraules qui oronen derogacio de la purissima concepeio de in vorge intomorada predita. Los diis empero Oflici ais nostres e magistrats eontra aquolis tals no hau curat insurgir ne fer lo moniment quo dei offici de aquelis se perlan Sa per eXequcio do la dita constitueto per elis iurada ans oblidata dei dit iurament ede la honor quo tota douom a la mare de deu la dita cosa ab dissimulacio han passada quasi mostranis la erronea oppinio contraria a elis paure Θfavori r aquella. E com nos aqui per in inmensa devocio que a Ia dita inmaeulada mare de deu e patrona nostra hauem e encara com a cap de in cosa publicha de aquest principat en ta quat per lo disseminar de tals errors si promptament proVehit noy ere scando is irreparabies Seguir portent fer eo rregir e castegar los qui contra la disposicio de la dita constitucio apros desser publicada fet hauran principalment se perinny haiam manat als of

fici ais nostres inqueresquen contra aquelis tuis e quo se trobaran nigri ο al-guns haver let contra la dita constitueto los ponesquam rigorObament Segons forma de aquella sens misericordia alguria. Vos pregam e enearregam

quant mes podem latsi a cregam que per esser lo principat prelat de aqueste nostro principat e devot do la dita mare de deu per Vos mateix pregat ne

serem que encara aquestes coses vullais ais diis nostres officials en tal manera favori r e aludar que complint log nostres manaments puxEn libera

ment contra aquelis tals qui la dita Constitueto violada hauran e comes contra aquella proce hir e enaniar affi que la pena st&tuhida les succehixque en castich e a attres sta exim pii e la purissima mare de deii no sta Ioada eservida. Dada en Barchi nona a Tionta dios det mes de Juliol del any Μil CCCC LXX IIII. Rex Joannes -Dominus Rex mandavit mihi Joanni de santi ordi Al Rino pare en Xpst, amat congelier Θ conseller nostre lO sa triarcha de alexandria arquebisbe de Tarragona. - Archios de la Corona ae Aragoni R. ' 3 115, fol. 37 vuello.

Inhibicion lavorabie a Fr. Antonio Caldero det Orden de Predica-dores que habia impugnaclo la Concepcion despuos de las Cortes Catalanas de i456.

Confratrie concepcionis Beate Marte Civitatis Barchinone. - Don Joanetz6tera. At amnis e feeis nostres los V eguers Balles sols Veguers e Solsballes consollers pallers cons Ois iurat e attres quai sevol officials nostres onseVulla iurisdiccio exercinis at quat O ais quais tes presentes perVendran. Salut e dileccio. Com en to mes de Juny propassat per manament de nostra

113쪽

allega sia stada publicada una constitueto feta en tes coris generals de Cathalunya continΘnt o effecto quo no sos algu de quat sevol Ley o condi cio si e qui publicament ni amagada directament ni in directa gogas publicardocmatigar disputar quo la gloriosissima vergo maria mare de deu sie stada concebuda en peccat originiit ne axi mateix gosas dire pretendre o allegarque tui oppinio sta erronea o impro vada E si lo contrari era fet per eualse Vulla aquol tal fos haut per enem teli de nostre excellencla at quai en emi chmanavem ab la dita constitucio quo di ias de ii dies fos fora de tot lo principat de Catalunya perpetuat ment dei quat exili remossio alguna fer no ΡΟ-gueS segons en ta dita constitueto a in quat nos remetem les dites eoses enltres soli largament specifica des E eo in en to predit mos de Juny mestre Antoni caldero det orde deis frares preycadors contra in honor de la saeratissima Vergo Maria e contra io decret dot consili de basilea fet en la dita Ciutat de basilea a quinge de log kalendas do oelubre any Mil CCCC trenta noue los mnnaments de nostra senyoria publicament per trones e partieular ment hale contra fet a la dita constitucio per nostra maiestat als contra-fahens imposada la quat haviem delliverat exequiar gens nenguna merce. Εmpem a supticacio G algulis amnis e feeis familiars nostres havem sobrΘ-segut en ta exequcio de la dita pena Mes pertant que lo dit sobregehiment no do audacia at dit mestre caldero e attres de mes delinquir ab tenor de lapresent a vosalires e Reascu de vosalires de nostra certa sciencia diem emanam gois pena de mi I florius dor darago a nostres cotres apti cadors que si lo dit mestre Antoni caldero ne altros qualsevol publicament o amagada directament O in directa vendran contra la dita constitueto preycant la dita verge Maria esser coneebuda on pecat original que aquelis tals prengari ebenguardais tos porten a nostra senyoria onsevulla fiam si lo cami sera se-gur Sino aqvelis tals porten prosos en to casteli nou de la nostra Clutat de Barchinona asst quo per nostra excellencia los puxa esser dada la correccion nostro arbitre reservadu. E per que lo dit mestre caldero e altros ignorancia no puga allegar manam la present esser publicada ab veu de publica crida per les eiulats viles e loclis dot principat de Cathalunya E mes solsia dita pena diem e manam a vos attres sobro diis officials nostros consollers pullers e iurais que ab notari publicii presenten ta present at dit mestre antoni caldoro de la quat faςam levar aete publicii e li digan e in timen de pari nostra que daqi auaut cesse e se abstitiga de preyear contra la dita oppinio de la gloriosissima verge maria coni dii es. Altrament per nos hisera proce hit en manera que sera eastich a eli e punicio ais altros. Dad enla Clutat de Barchi nona lo derrer dia de agost en lany de la nativitat de nostre senyor. Μil CCCC LXX IIII. Rex Johannes. Dominus Rex manda vit mihi Joanni de sani Jordi visa per Joannem vos fisci abvocatum locum- tenentein thesaurorii et seribam porcionis pro conservatore. - Archios de laCorona de Aragon, R.' 346b, fol. 108.

114쪽

Descripcion y fragmentos det codice titulado . Lithre de la Contraria de la casa det senyor Rey intitulada sola inuocacio de la Sagradae pura Concepcio de madon. Sania Μaria Verge e Μare gloriosas.

Este precioso manuscrito no Oxisto hoy en et archivo de la eo radia. Poresto no harsi sino roproducir las noticias y fragmentos publieados en et Ca

P. Fita. Era una copia det antiguo codice, eserita en et sigio XVIII. y formaba un Volumon de cvarentn y siete folios si dos columnas. Despuos deltitulo venta et indice de cvarenta y seis capitulos en esta forma: Rubrique8Dol comensament, e aprobaeso de in Contraria e deis Edictes seis a reverencla de la puritat de la Sacratissima Concepcio dρ Νοstra Dona. Quant e per qui fo comensada la dita Confraria. E com so aprobada perio Senyor Rey on Pere stant Infant. Ε apres per oli mateix stant Rey o Senyor ratificada ΙDe la provisio feta per lo Senyor Rey en dolian, a confirmaeio de ladita Confraria, e en speciat favor deis Confrates residenis en Bar-

Declaraeio e corroboraeso de la prop dita provisio det Senyοr Rey en Johan. la quat a instancia deis Confrares siguenis la Cori, ere es-tada revocada ΙΙΙDo la provisio det Senyor Rey en Μarti iocant en speciat lo drap deles sepultures deis Confrares residenis en Barcolona IVDel solemne e devot Edicto fet per lo Senyor Roy en Johan locant lasolemnitat de la Sacratissima Concepcio de nostra Dona. . . . V De la publicacio feta ab erida publica det Edicto dessus dit . . . . VIDel segon Edicto set per lo Sonyor Rey en Marti a confirmacio deledicto dessus dit ' . . . VII

Dei statut o ordenacio feta per lo Senyor Rey en Marti en favor deis Evangelligans e preycanis la puritat de la Concopeio de Nostra Dona VIII Dei rotot deis Maiorais De la forma eom lo Senyor Rey es Confrare IXDeis noms o nombro deis Oficials, o de la Eleceio daquelles .... X De la prioritat e principat carrech deis Maiorais sobre la ordinaeio eadministraeio de tota la confreria XΙDe la forma de la recepcio deis Confrares e deis cassos per que devenesser foragitais de la Confreria XII De la sol lomnitat de les sincii festos de la Maro dei fili de Deu Nostra Dona Saula Maria. Ε de la special Ordinacio feta per lo Senyor Rey e mannda esser continuada on la Sacratissima Concepcio de la

115쪽

Dei loeh queIs Confrares han en ta processio dei precios cors de Iesu- Christ XIV De la Capellania quis deu cantar ordinariament XV De la Missa dei dia de cascuna seismana en to quat se devina per tot lanae la incarnacio det Fili do Deu . XVIDe la ordinacio quo han los Maiorais en ta distribueto de la modeda. XVII Que deis diners de la Confraria nos den dotar o instituir algun Eclesiastich Benefici XVIII

De la almoyna deis Confrares freturosos XIXDe los solemnitais de les sepultures . . XX

Dei rotia deis Visitaclors Dei carrech que han los diis Visitadors en compilr les obres de Μisericordia en los Coufrares postiis en necesittit . XXII Dei carrecti de Visitaeso XXIII Dei carroch de pacificar XXIV Dei carrecti de Almoyna XXV Dei carroch de fer scrutini deis Contrares mals O Viciosos. . . . XXVIDel rotori de Ovdor ae comptes De la lorma de la recepeio, e finament deis Comptes XX II De la ordinaeio dei tres Libres principals de la Confraria, e dei Libre de albarans, e de notamens . XXVIII De la conservacto deis diis Libres. Ε de qo que dit οydor hi deu continuar . . XXIX

116쪽

De qo quo cascun Contraro Prevere, O scola es tingui de fer . . . XLIDe la Oracio queis Contrares son tenguis fer per in anima de tur Con frar B, que Sabran effer mort XLII De la Lexa que cascun Contrare es tengui fer a la Contraria en son

Quois Contrares per les Ordinaeions de la Contraria DO puxen encomi rer penu spirituat i XLIV Queis Contrares puxen haber absolucio de tur propi sacerdot de periuris . o de pones egpiritu ais o pecuniaries, que hagen eneOrregu dcts per no Observar les Ordinaeions antiguos . XLV

De Conceptu Virginali XLVI

A continuacion seguia et prologo: e Com molles de les coges aeustumn-des, e necessaries at Regiment de la Confraria de la Casa dei Senyor Rey, apellada de Madona Sancta Maria, e constituida sols invocacio es pectat dola sua Santa e moli pura Concepcio, no fosson posades en scriptura, e molles do aquellas qui eren scrites fossen mudades, e praticadμs en altra ordo, e manera, que no eren posudes en serit per la quat ratio io exorcici det dit Rogiment era molles Vegades posat ou confusio; Perqo ab sollemna, e gran

Marti . En lo quat capitol foren to maior nombro, e les pus notabies PersonΘs deis Confrares de la dita Congraria, aixi daquelis qui oren siguenis la Cori, com daquelis qui eren resideriis en Bareelona, fo concordablement acordat, condos o ordonat; Quo per traure Confusio lo dit Regiment. e per posaraqueil en Ordonada distinecio, Θ en distincta, clara e luminosa ordinaciolossen ordonais ceris Osfieis, et ceri nombre de Oificials entrois quais foscompartit tot lo regiment de la dita Confraria. Ε per ἰο que cascun deis diis Offieials sos plenament certificat de son carroch. que fossen fets nytanis Rotois o Quers de pergami com fosseu los diis Officis; En los quais Rotolstos serit largament e distincta tot uo e quant eascun Offleiat hauria a fer per ratio de son offici, o quo a cascun dei diis Officials tos donat lo Rotolon la ordinacio de son offici seria posada e serita. Ε mes avant so ordonat pereto que les dites ordinacions, romangues memorial perpetuat com fortlacilmeri, o leugera se pοguessen perdi a los diis Rotois, o ιlgun daquelis quo sos set lo present Llibre en to quat sossen registrais tots los Rotois des sus diis, e que en to eo mensament dΡl dit Llibro ans de la continuaeso deis diis Rotois fos posat, continuat e scrit quant ne per qui to comenqada ladita Confraria, e apres com es stada conformada, e continuada, aiXi per loSenyor Rey en Pere de bona momoria qui ai comensament de aquella havia dada sa auctoritat stant Insant, com per lo Senyor Rey en Johan dedigna memoria, qui Regna apres dei dit Senyor Rey en Pere, qui fo pareseu; com encara per lo Senyor Rey en Marti per la gracia de Deu ara Regnant, Frare dei Senyor Rey en Johan dessus dit. Registranthi tois log Edictos e altros provisions fetes per los diis Roys e Senyors locatiis Ia dita Con fraria, e les solemnitais de les sestes de la Gloriosa Verge e Μare de DeuΜadona Santa Μaria..

117쪽

Acabado este prefacio, comtenga et texto de los cuarenta y seis capitulos arriba indicados: . Dei comenqament de la Congraria, Θ de la Aprovacio eratineacio daquella, e primerament de la aprovaeio feta per lo Senyor EnΡere stant Infant: E de la ratificacio quen seu Apres stant Rey e Senyor . I. . Fo comensada in dita Contraria per alguns Officials de casa e demerςe det Senyor Insant en Pere. Primogenit det Senyor Rey Namsos, Con- celi, voluntat, e aprobaeso dei dit Infant en ta Clutat de Verago ua en lanydo Nostro Sonyor MCCCXXXIII; Ε apres com lo dit Senyor In Iant en Pere per la gracia de Deu fos Rey, e regnas apros obit dot dit Senyor Rey Νam-fos Paro seu; rati flea lo dit Senyor Roy en Pere la dita Contraria, posantaquella Eusemps ab los Contia res θη certa ordinacio segoris que les ditescoses appar per lo Prolech dei Llibro antich de la dita Confraria, e encara per lo primor Capitol en to dit ilibre contengui, la tenor dei quat Prolech sis aytal: Com en bona o be ordonada Confraria se complescha lo manament de Deu, qui diu: Diliges proximum tuum sicut te me ipsum ςο es a dirque lom am son proismo aixi com si mateix; Ε dobons Contrares sta e degaesser qο que es scrit deis apostois, e deis Deixobles de Jesuchrist qui diu:

Erat eis cor unum, et anima una ν ψο es que eren tot8 dun cor, e duna VO-luntat; Ε perςο a comendacio de contraria diu lo Protota Dauiu Roy de

Jerusalem 4Εeco quam bonum et jucumolum ost habitare Fratres in unum . ςο es que moli es bo, e de gran alegri a confrures habitar ensemps en bona

volentat complida, Perque los Officials alguns de Casa e de merue det Sen yor Insant en Persi. Fili det molt ait Senyor Rey Νamsos Primogenit, e Generat Procurador seu cobeianis ab gran voluntat esser, e Viuror en amor e

tificada. A honor o a gloria de tota la Santa Trinitat, Paro, e Fili, e Sant Espirit, e de la Gloriosa Verge Madona Santa Μaria, e de tois tos Sanis de Paradis, e a be e a prosit de lurs animes, o de totos attres feeis deffunctes ab conselli e ab voluntat det dit Senyor Insant Ordenaren Contraria intitula da de Madona Santa Μaria la quat confraria fo comensada en ta Clutat de ψaragoqa Dissapte quos compta va VlII' Idus Madii en lany de la Incarnacio det FiIl de Deu Jesu-Christ MCCCXXX llΙ, . Ε la tenor det dit primer Capitoles ny tal: αΕ car lo senyor Insani dessus dit apres obit det ait Senyοr ReyΝamsos Pare fou per graeia de Deu lo en successio sua elet at Regiment desos Regnes, a retificacio de la dita Confraria innovaren la ordinacio deis Capitois adicions, e permutaeions profitOSOS et . .

Μadona Santa Maria Verge o Mare gloriosa de Jesu-Christ nostro Deu e SΘ-nyor. Ε qui en special es intitulada a singular honor e reverencia de la sua miraculosa, e natural Concepcio, quel carrech de tur Maioralia esta enmanten ir, deflendre, e menar a deguda execucio totes e Sengles eOSes con tengudes sora Ios tito is o Rubriques en to present Llibro seriis.

118쪽

on quant Contraro no Vol haber maioritat ne superioritat ne menys Veu noprerogativa que Un attre confrare v. X. Los officinis daquelis do putats, Ordenais a regir o servir la Confrariagon aquosios, ςo es: Sis maiornis. Item quatre Visitadors, qo es, dos homenso duos dones; personos de be e de bona fama. Item un ohidor de comptes. Item clos ai da dors. Ε es cerique deis VI maiora is dessus diis, nqueliqui enla et ceto sΘrn nomenat, posat o scrit en to sincho loch, deii haber carroelido essor bossor; Θ aqueil qui sora VIst en la dita eleecio deu esser an dator let dit bossor en tot lo exercici de son offici. La oleocio duis maiornis se dufer caseun any, tendema de Nostra Dona sania Maria de Mars, o lo primercapitol quis tinga apros aqueli dia ... La eleeeio deis visitae ors e and adorsse dou ter caseun any, io din de la sagrada Concepcio do Nostra Dona saneta Maria, apres Vespres, O lo primer capj tol quis tinga a pres aqueil dia . . XII. Tots los maiorais, qui sortin presenis en to loch, o II SE reobra con-frare, informais primer de la Vida e bons custums daqueti, halen a consentir a la recepcio dei dit confra re Cascun Volent esser rebul en contrare, ansque sta reebui ne scrit en to Libre deu pagar at mairorat bosser por enti ad adeu sols. En aqo pero no son enteses preveres, o persones qui sien en sacresordens, ne scolans de la capella dei se nyοr Rey; com ny tais, per attres ca-rrechs que han, son ex ompis det pagament de la dita en trada. Deven esser, log quis reobran en contrares, homens de Casa dei Senyor Rey, ο de laSenyora Rey na, o qui sien stais do Cases deis sen vors ReFs Darago passais, o do Reynes mullers lurs, O de primogenit; o quo sien stais Concollers de Barcelona, O haian haut, o regit quais evol offici de la dita Clutat. Ε aixi maloiX podHn esser reebudes en confruressos de la dita contraria dones honestes e do bona fama, qui sion de Casa dei dit Senyor, o de la dita Sonyora Reyna, o sten stades de les Cases deis diis son Fors Reys passais, O de Reynes mullers lurs, o de Primogeniis o sien mullers, o relictes deis servi dors deis diis Senyors o Senyores, o deis Concellers, o de altres officials dola dita clutat de Barcelona Νο pol esser reebul en confrare Rigun apreS Sumori, per gran home que si a stat, si donetis la Confraria non ha deu liures, de les quais en tot, ne en part nos puxen fer remissio sino en capitol. Item algun qui si a malait axi mateix no pol esser reebul en contrare, si donetis no dona per intrada cent sols, o que si a pobre freturos Ε si algun pobre malait sera reebul en contrare sens pagar los diis C sols e morra en a quella malallia, tota la despulla sia de la Contraria, si a altro per justicia nos dobia. XIII. αΕn caseuna de les V festos de la gloriosa maro de Deu Madona sancta Maria hau special e gran carech tois log maiorais de fer fer solem ninis officis ab sermo, es a faber: en ta festa de in sun Ss grada Concepcio qui es la festa principat de la confraria en ta forma, e manera OrdonRdn, Θ dictada per lo Senyor Rey a instancia e supplicacio deis Contrares residonis en Barcelona; Ε lo dictat de la quat ordinacio os aqueis quis Seguel X. Per renoVellar dignament en ta memoria deis peccadors la exibicio degran honor, lahor e revorencla incessabies do quo som singularinent deuiorsa la Μagnifica e sobres excellent Verge Mare de Deu Nostra Dona Santa

119쪽

quant os olorgat a fragilitat humana la honor de la dita Sagrada Rogina Verge, e Μare assenyaladament en ta celebritat de la Festa de la sua Santa Concepcio pura e fons tota lacu, qui fο porta a la salut det Mon pordui portaea de peceat; Ε a la dita sollemnitat renovellar Θ tois dies erexer, e enar. dir. Ordona o vol lo dit Senyor queis confrares de la Contraria do lagua Casa on Barcelona, eontinuen da i avant la sollemnitat de Ia dita Santa festa caseun any en Io seu Patau Malor de Barcolona sola Ia forma segnent. Primerament, q'o a la dita celebracio sien apol-lats Prolats, Nobles, Cavallers, Ios Consollers, e honrais Ciuiadans de Bareelona o attres honra

dos Persones.

Item, que la gran Sala dot dit Patau sta parada sollemnament, aixi comes acustumat. Ε aqui si a cantada sollemnament la Missa Matinui en ta ma

Itom, apros tantost se fasson tres sermons Vistata la hu on la Capella, Ialtra en ta Sala Maior, o laltra on to pati fora lo Patau, e que en ta Seu

nos faςa sermo algu.

Item prega io Senyοr Rey lo Bisbe e Capitol de la Seu de Barcelona, quoen la dita Celebracio elis entrevenguen, e sien participanis en esta formR,ςo es que la dita Seu procohesca son offici aixi com ha acustumat. Ε en lahora, que deven fer in processio ischa soliomnament aixi com nuis poran ladita processio de la Seu per lο Ροrtat maior, o entro por lo portat monor dolΡalau. E com sien devant lallar de la Sala maior digiton sollemnament laSalve Regina ab una oraclo de la Vorge Μaria. Ε apros mesolantse aqui los Capellans de la capella det Rey ab la processio isguen per lo portat maior dei dit Patau e lassen la via de la ΡIaua de les cois, o deis Speclers, de laPlaua de Seni Jaume, e det Patau dei Bisbe. Ε quant sien devant lo portalde la Seu canten uo quel Bisbe e Capitol ordoneran. Ε asso fet partesquendaqui, e fassen la via dei portat maior det dit Patav. E com sien en ta Saladet dit Ρalau sta elegit ceri nombro de Canonges e Beneficinis aptes, Θ endreqais per cantar sollemnament la Μissa eii la dita Sala, la quat Μissa stacelebrada per lo Bisba si for ho pora, e en deffalliment seu per algun attre Prolat o honrat Eelosiastich, e tot latire clero sentorn en ta Seu per dir laΜissa, e fer ςo qui han aeustumat. Item que los lechs seguesquen la Processio apres empero lo mesolarament de les dites duos processious en aquesta forma, e orde, ςο es quelis Concellers de Barcelona a aquella tornada porten los Brandons pintais quison feta per at dit Senyor per la Senyora Reyna, e per los Reyals ςo os aquolis Braneons daquelis Reyals qui no hi seran presenis. Item quo deis attres brandona sien donata Cent a Cent Clutadans, jassia no sien Confra- res. Ε que los diis Concellers o Ciuiadans valen arreu a la una pari hu derrer altro. Ε a la attre pari vaten los Contrares nixi maloix ordonata hu

Item que la Confraria haia a prostar son gles Brandons a tois aquelis quiataran en la dita Sala dei Patau per οyr toffici aixi en la Missa com en los Vespres Vultes sien elergues, o lectis en ta manera que acustumen fer ala Confrares. Item qΗe a ordonar totos les dites cosos sien elegiis per Io Bisbo, e Capitol XV dies avans de la festa, dos Canonges. Item per lo Consellordos honrais eiuladans, les quais quatre Persones ensemps ab los Μaiorata

120쪽

primors de la Contraria halen earroch de endressar o posar en orde totos ius cosos dosus dites. Item queis attres Maiorais, e tois tos attres Contraros qui a ros a ter Maoran dema is halen a pendro lo carrech qui per los dessus dlis tos serad'nat tota excusaeso apart donada. De la dita festivitat ordonada per lo Senyor Rey on la forma dessus dita ha espectat carrech los Μaiorais de exequir aquolla lo pus sol lamnamentque ferae puxo. Ε singularment deuon tenlr a memoria dues coges. La pri- mera la prometenqa quel Senyor Rey ha feta ais Conssellers do Bareelona de prostar caseun any per honrar la dita sol-lemnitat la molt devota Verontea de Madona Santa Maria on manera quo caseun any ne sta supplicat per olis Io dit Senyor. La segona que halen sermon adors grans, e sollemneso en ospectat quo sien devols a la dita Sagrada Concepcio, per qo ques sapien e gogen Ioar nostra molt pura Senyora Μare de Deu gloriosa Madona Santa Μaria de la maravellosa, e assen valada gracia dei Privilegi Singularde puritat do quo entro attres graeses la ha doctaea lo Fili de DAu glorios, qui avans de la creaeso dei Μοn la havia eternalment preornada e preetegl-da a la dita tan pura, e tan sobres excellent Maternitat, at xi quo ella qui devia esser Μare de la pus excellent, e purissima nilacio qui pogues esserentesa, e per conseguent tenta esser porta dei denotament, lavament, ereenςo de nostra taea Original, en Riguua manera no fos maculada, tacadano on legida do original, ne de nenguna attre sordesa de peccat, ans no fostois temps de tot en tot preservada, quitia enmuni e exempta por Privilegi singular. Ε daquesta segona cosa son especialment, e fori assenyallada careegats los diis Μaiorais per tal com es stat Ordonat que la Contraria taςa dela dita Sancιa e Inmaeulada Concopeio pus gran, e pus singular sollemnitat, que do les attres festos de Μadona Santa Μaria. Ρei ςο quo la gracia de la

Sagrada Μaro de nostre glorios Deu que per alguns adversaris It es no solament denegada mas encara maldita e perseguida. Sia tots anys a consolacio deis seus devols e a conversio deis diis adversaris vertaderament ereverent publicada, e demanada a tot hom generat ment per sollemnes sermons, e per singular festivitat quen sia feta aixi com do singular o granΡrlvilogi do puritat tet a la Μare de Deu sobre totes criatures. Item han carroch quen la dita festivitat de la Sagrada Concepcio fasson legir en ta trona per aqueil qui sermonara la forma de la crida quis seu comta dita festa 1ο ordonada, la quat es registrada en lο VI' Capitol atras. Item per ςο que easeun Contrare romangue informat, e carregat de qoque os tengui de feri e complir han carroch los diis Maiorais quen eas cunado los ditas IIII festos de Madona Saneta Maria, qo es de Febrer, Murq, Agost o Septembro, faςon legir en ta trona a aqueil qui en los dites festospreyeara tot lo quaern o rotot intitulat . Rotot de qo a que os tengui eascunConfrares lo quat rotol es continuat avant en Io present Libro. En les altros IIII festos do Μadona Santa Μaria deuen los diis Malorais for fer Iosfiet o ol Sermo dins la Capella dot dit Patau, e deuon fer cremariolae brandona blanetis caseun de cincti liures de cera dei comenqament dola Μissa tro a la fin. Ε que caseun Contraro tingue uu briindonet blanchences cascun do VI onces, det Evangeli tro a la recepcio dei Corpus Christi. E en caseuna de les dites festos deuen fer reparar tois tos brandons e brRn