장음표시 사용
11쪽
, ITE M se e statuet x, que ninguncaledratic de Theologia pugille, ni Tla fi niento discursitelany, dela materia quelligaque ilanyenta Vniuet stat, illeo alguna raderestudi; ni dinsio estudi dos lieons entataque si ala una ala sua propia hora, HIaltra a horaque nos encontre ab ningunca tedrati et perque o conue avi autoritat ni dignita dena Theologia, ne cinydelgestudiant , y contai tres inconuenient s. Y per a matelaea talio volemque ningumcaledratic nians de S.Iuan, ni a pres, nute o qua derna alguie studiant que dicte. los attres eieriguen perque paret me nyspreade a doctrina, inquietiat deis e studianis. 4. I B M se statue x. que tostempsque en est, iue sita hi hau rado, ea.
tedies de Ia agrada Eseriptura loci ideis caledraties lina de Testamentnou, ylas tredet veli aquan in haurasino una sola caledra sima alternatiuamen dos nys de Testament veli, dos nys de nou. , ITEM se, ena, qtos ea ted ath de Theologia uehuyson Ili quenales horesque depresenta costumen, ee Itanen possessio et legit Equantalgudelis morira ova catala sua hora per algum causa puga pendreaque
ita hora, yoptaria localedrati me antie deisque res ara me vius, si IaVOldra Tnci volentia ueli latex eahedrati que succintra ea antiguetae decaledra, y per est matella orde los demes caledraties an ira optant eshoresque exaran Osait res mes antic siles volsan. lo que succellita enla cateis radet mortio vacant, pendiala horaque de raranios attres caledra
tic questi precellixe: en catecta. ITEM eordena,que tostempsque lasse ors Iurais prouehitan algu. na Medra,' que e stata nou en ella, liva ita hora que de pretent sta a cant'. yen ca&que prouehetaeque me caledres, de maneraque les Ilieon de Theolosi alien mesque siet, que eclo numero de les hores en tes quais sol haue illi cons de Theologia: en talcas ningi deis nou lligcaalalaora deis antics, sinoque Ios mes nous Ilitauena una mater hora, sens encontraris en est res deis anties. IT E M volem eortinam que ent retant' o hasino sisti cons de Theologia, comat presenties hi ha .losque a S. Lluelligende est, ut finsa esonge, de Pasicua de Resurrectio se a S.Iε an, pugile per localoranti ipartes horres, i legir de Iessetfinsales deui losque de S. Llueauantllige de
12쪽
les 1 fins ades cincisis parerara puguen legirpe esto calor de de a matera Pa qua de Relut reccio a iant quanticis parexera deaestres fias ales iis . IT TM,per quant algun ea ted attes de Theologia son tambe algunes ve-gades predicador que abia doctrina sans mytentes animes: volem e circle nam, que quantal sun cate datic de Theologia no pora legit alguos diei per predicar quare ima din Valencia, o per algunalire iusti mped. ment, aeon eguia de Rector, puga durantaque ii iust impedimento, ausa posset v bubilitat competent que ligea pet et ab ilicencia det Rector nosci sane lod. t substitui, et illeuata de salati dela sua caledra per tata tota los dies de lieon que altar a.
Cap. I. Dei se studianis de Theologia.
P Riue R MI, T. per i leuardo abus uela comencat de pocs an 'saesta pati, volent alguns studiant oi illicoris de Thectagia ans de haut acabat tot lo cura de les Aric manam in inguesestudiant puga Dirili alguna de Theologia finsque haia acabat tollo euis de aris finsala ultimati eo da Phita sophia Leonisque lymestre ab qui ei ha oti locuts dea is lohaacabat det tot tibi ς pena .lcie studiant qui fae ad contra ri,sia caliga ab pena corpora o pecuniaria a adibi tredet Rector Tlo tempsque hau raoit algunalli eo de Theologia. an de acabar tot lo cursi nouela prenga en conte, ni li, alga per curs suo cate deatic de Theologia que aui latque algun studiant an de hau et acabat tot lo cur de aris, entra alit lassia illeo, ubi tineata desta, dona a ratio at Rector pera quel castitue en- cor rega per cadae studiantque nermetra an res de aut lato illa sua illeo en
pena de uenta bus, io te repeta a capella de nostra Sen ora de la Sapieneia.lo tere. peral spobres studianis, flestere pers acula dor. ITEM, per quant a Theologiae Bolastica disponier ad verdadera inteligentia de Iasag ad Eseriptura. dificultat della orde nam que ningunes ludianto talli eo delatagrada Eseriptura, que per lumeny noli a jaoit nai la Theologiae scolastica. IT E M, se ordena per beneste deis e studii nis que tot lo scate diati s de eologia tinguen ad hu delis to d. a que o Rector li se nyalara, vaeacte public de a materiaque habita legit queli ny enlo quat argu ira deu stu-
13쪽
dianis au sat per loque hi de bustentaraque ilacte lya res de hau er PF mentat, n e studiant , deis Doctorique alii asistitan pora prole Diraquestargument, replicat contra a solucioque se litaura donat toto Doctormes antie deis quesito baran si voldia arguito replicar si presetit at me sancics: y loque haura arguit. Leplicat una vegada no puga argvirni replicae mesaquetidia, sino es fallant Dostorspera replicato arguir, perque in
tabcas pora hu replica das vegades Y que a dic telaien de asistit tot Io, caledratis dela iacultat si potati toti dia o alme s o migdia opertomenysun hora aldia. queat Doctorque presiditae ditatae, seli donetide sius a responet is Hus ypeta aiud dena impressio una litura dei uua uedelliis foui eada hu dei, Doliors que sistitan tres fous alsestudiant, que arguiran, n bi sis diners pera is quais astos done a tutat at Rector Itimo illiu res perac Lacte. ITEM pera ex ueto destaeonstitueto ortinam q loca tediati de Te Iogiaque nolindra olobreditaste cali anu .no ten intiust impediment leti iste uena S. uandos steat, des alati de ii aledra, lo hespera nostra Se ny ora dela Sapieneia,r Ialite perais obres e studianis.
PER A queesta Vniuersitat comaestudi genera florix taenio testes laia cultatsi orde namq ieenella sedligmen tres caledres, o llieon de Ca none; e alue, tres de Lleys e na de Instituta, me nys, consorme pa- rexeraal se a r Iurat s. demes persones qui loca prouehi les catecies glas aledrati est legi raniosi libre queenta sua prouisio sel designaran, yles materies t ruisque aeon eguda de Rector parexeram me utilo es perat sestudianis, uariant lomateix orde que est donat peral caledrati cx en Theologia
Cap. VIII. Deles caledre eligons de
14쪽
Loeate dialite de care dei primera nylle gira de huyta noti, comes costum, to libre de natur. hominis de Hi pocrates, o do si libres de temperamen iis de Galeno. ylos tres de facultatibus naturalib. det male, Caleno. Loea ted fati decur de Psegon, legira de nou adeu lossiis libres de morbo de sympto male de Galeno. L caledrati dei curta de tercera ny legi rude quatre ac ineno libre depulsibus de Galeno lo de urini, o de differentiis febrium E a' quant os diis eatectaties decursilegini com dehuen, n poden acabar a S.Iuan cada hulosi libres materies ac se nyalades, orde namque les has aca lahu deis diis deacabat avres de S. Iuan. y legi totes Iesili consrueie an recessarie spera acabaries pera quase secte se institui tenues calxtillesque ab ratio se han leuat, per Iermes conuenient quedit ilibre symateries es proteguixque faeibendos malexos citedraties que les comen caren. axi volem que no eis done laesi poci de so falaritasque les hajenacabades com ac telia te nyalae. Y si alga deis sobrediis, axi ans de S. I cancom apres an de acabat dites materies, stigues malait o anas sora, O tingaalgunali rei in impedimenta con*uda det Rector, halide substituit algundoctor suficientique en to tem 'ne saltar Iliva per ell. Lo caledrati de Analom ad legira de se a huriston es costum y sera obligat allegi toti historia de tote lesiam dei nostre eos comencant de a materia de ossibus, apres es paris que est an enues tres cauilais; apres de mulculis, neruis, venis, et a teriis,llegi iit solament a historiaque es propia dena Anatomia, se nyalant tos,sectes de cada part de xant la explicacioy disputa dea uelles peral caledrati de pratica Lysia obligata se molles anatomi es ento Espital peramostrarat sestudianis ala vista loques hallegitento est idi. Lotemps deles anatomies sera de Tors fanis fins Quare sema: y serantes dites anatomi es la una delatauitat natura l. lal trade lavitat, flat trade la animit; tres de venis, tres de neruis, tres de musculis et arteriis, deras mane cicadian incales deles tres cauitat , rendos a nyctes de venis neruis et arteriis. si fallata algunes Ilieons, es hi j de reset de S. suana S Llaeci mo puga cobraesta apoca de S. Iu an que nodes haj res etes axicomesta ordenat de tot los demesca ted ratic de Medicina . . Line, ted alie desim 'leso herbes legira com es costum,dedos tres, yllegi rata Methodo uni, eriat, y loquatly quinta libre de simplicium medi-
15쪽
eamentorum facultatibus. y pres en particula los smplex dem botiga. Tambe sera obligata mirarie laetbes perlosit saco tutaram, peraque es vetem conmuen ocularinen los studianis, per est orde que lairimerataidas iapertos horis, lasegona per diuerses parta delatior in latercet albarrane de carram, laquarta albarrane de Torrent, a quinta ala Murta, a Pica Itejo. yales demes parti que es costum. Υperat e studianisque noporan anat, portarales herbesque sonmes rares, ymenys conegudes, peramostrarie salse studianis,perque tinguen noti ei adelles. Loealedratic de Hi pocratest legit de tres aquatie una nylos Aphori semes altae los Pronostic alternatiuament, attre an lo de victus ratione dela maneraque veura me conuenit . quant dit catectati tomara allegitios Aphorismes no istor nata allegit dei principi, sin die continuata la stio. o Aphorismeston se dexato anyenans quantios legia, rarit pω- eguira finsque totssienacabais: ylomatere obteruar en los P nostics, yendo de ratione victus.
neoti . comparvi olar .aplicant essene is a lex particulari ense et s.
de maneta que iligcamelodicament,peraque los studiat sapien com conuel ad ignoeio deles malalties, de laquil dependet xla inueneloya plicaelo deis remeys conuenients. Lo catectati ede chirurgia sera obligat allegi tot Ioanyenesta serma, que de S. Lluc M si S.Iuant ligeae a casa alseirurgians, yde S.Iuana S. Lluetiva endo estudi alcestudiant de Medicina a materia de ulceribus, yde vulneribus, praecipue de vulneribus caput . de tumoribus praeter naturam; yaxi legirato . s. S. 13. r . de Galeno, olo ligon de arte curativa id Glauconem. ITEM volem que quantali legir dictantiallieo,reste en facultat deis ditς ea tedrati cs y ligeae ad altu dela maneraque ensa concienciave uraque mesta de aprosita sis studianis. IT E M exortam alceat edrat ex ordinaris pera benefici deis elludianis, que acceptenyreben quat euot Hidianis que tenintalidenti det Rector a pera
16쪽
pera praticar, voldra pratica ab elis perdo que emaeo seruitan a b rei fi leo mu, en lenantios o sol ab ad acti ina ques iligen enio estudi,peto tam be ab la prati cadet cura ITEM volem que ningua Doctorque nota cate diatici pugal legirili. bre ni materia de les uel caledratios tenen obligacio de Ileair. Y si loto e. tor que noes catadratic,voldi illegi person exercici. sia ab istic ecia et Ree- tot, y ligea algunali rellibreo materia de les que no ligello caledrallas, ymo puga egi ad hora de algu.ealedratic sino es de S. Iura a S. Llue,ha
p. IX. Dei gestudianis de Medicina.
P Ri MCRAMENT, deiijant lo piose deis que estudien Medicina rerio molesque importa ne ad latui vida deis homens ques entenga bevna facultat tan nec elssaria, dificalypetillosa: estatui mymanam, que ninguese studiant puga Oi ilico de Medicina, finscue iras acabat tot lo cursdeles Rres sal vltima lieod Philosophia ιν consteque lo Mestre ab qua et heso icto eura deam, Iol Lacabat de tot sol peta que lese studians qui farcio contrari s a castigat ab oena Harporal, o pecuniaria, a arbitre dei Restor: ylo tem p quelisa tacit alguna ille de Medicina .ans de acabat
Medicina que auitat que alguia stud ant ans de hau er acabat tot locurs de Aris, entra a olesta sua ilico, nol lataea adella, o donara ratio allector. pe ra uel castigii. encor ega per cada estudiant que permetra deli res de acu fato illa se allico, en pena de rem albus lociere perata capella de nostra Senrora dela Sapiencia, lateri perais ob res estudiatis V o temperabaea ladur. lose studianisque vindia ade ait a uniuersitatacii Medicina. holen de prouatio ab a te certificatoria publica de saeint det Rector de la uni uersitat alion hara olido eras com lotan Oit cumplida mei t o ab carta degraude Bachillere Aris. ITEM Ordenim, que lose studianis de edicinassen obligat acii rictς tostus a nys decursenesta serm . quelo primery egon, en tam bela li- eo de Anai cmia, lalli eo de Simples. yno ait resilie bi a de mai .eraque loestudiant delpri mera , oiade cur . mo a lico de primerari . desdos sobredites de Anatomia Simples; tol egon nyclade segon an de
17쪽
cursἰylaqueia haura olidet primerpera milior entendtela. y les matexes do ilieon de Anatomiay Simples ypera major conexencaynoticia deis simplesy herbes, set an obliga is diis cuinis, noten in iust impediment, zar ab que, o si distaneia mesque de vita seva de la clutat. Loterceranyoirantes materasilieon se materies es a saberies delim mer lagonannyles det tercer decurs, y lallico de Hi pocrates; de alma neraque ab relacio des caledratic sprouencada an hauer o it te, obtedi. test tu ons: yquenopuguenoi les dei sego an sens have pro ualeomhano illes dei timet, abla matricula, cedula deis catectaties ab qui hano icto prime any ydela matera manera pro rara hau eroi en losegona ny peta poder cutis endo tercer .aal cap deis tres a nys havento illes lo-bredites ilieons ab lo desus dit orde, yptouades e la dita forma demana ratillicencia at Rector per apoderexi raptaticae la qualios donara per et terit Labestalli ceneia, cedula de Rector trana Doctor ab qui vol.
tor aptati ec se is penaque i Doctorquesens dita cedula admetra algunestudiant ala pratica, si sera cated alic Oexamina dor, pague percas nes ludiant que admetra eontrita dispoisi desta eonstitiacio, tres illures, tesdos paris de tesqualsi. pliquet, ala confraria deis obres estudianis, yla
una petat acus ador fit nos etaea ted alieni examina dor. reste inhabit peraquil seuolca tedrao examinatura In seli done illac per argumenta enconclusitans, ni propina alguna.
Irg, se ordena, oue loestudiant de Medicinaque lindrallicencia per praticar ab algun Doctor, pratique tot los dies per omenosque nos ondumenvso testes de Pardar, y pratique abel demati, en havent di nati yen est quar an o jatilli ode pratica yci rurgia,ysia obligat per graduat se
pro uar comi es haoides continua ment sens fallarenelles, comita praticat aquei quartan dela manera que estidit liqua proua fia ab la relicio det, Doctor ab qui ha olidi talli , y ab qui ha praticat, ablocompli mentycontinuaeios obredita V si haura altata dies decla pratica , complieto any sia obligata refertos, ypro uarius ab la dita relatio.
ITEM conue motique particular meliose studiant de Medicina sema triculenta daanype S. I tu , peraque conste perlamatricula de quin cursson: 'axi quant se matricularan, juren quanthaque oliuen Medicina, pera
18쪽
io, reganysi, ne eis,3 les materies compli des com conue y uen pratique a de altra manera, peraque siendoctes habit s. ITEM se ordena pera benefici deis eludianis, que torsios catadratios de Medicinat inime ne adalia delis lodiaque lo Re rios senysara,vnacte public dela materiaque aurat legit apellany enloquat arguira deuelliu-dianis auiuis per loque ad sustenta Huel Lacte pya res de hau et argu mentit estudiant, u deis Doctor que alii asistitan pora pro legultaque liarmament,o replicat contra usolucioque seli haura dona Pylo octor mesantic deis questro baran, si voldra arguito replicat, si preterit alcmenysanti cs y loque haura arguito repli eat una vegada, no puga argulrni replicar mesaque I dia: ν que idit in halen de altili tot lo catediatic de lasaeuitat si poran tot lodia, o alme Vnsio mi dia, o per limeny ma hora a dia v que ali octorque preti dira endit in se si mea dei us, a re ponent sis Lus, petia aludi dela implesio una litura deuisus, at edet lis
Cap. X. Delescat ed res de Metaphysica, yphilosophia Moral.
MERAMENT se e latues . quedo caledrati de Metaphysica hilade legit lo test de Aristot ligons la versio de Arguto pilo, ea nilo breuiment sense dexa capito algu de test excepto lo libreonete, loquat se pol dexuper que est aen loci sic syllegio eonforme loque enuc Aristoteles , tractant les diuputes que o propies de Meta.
h. ex petat qualis ha instituhitesta caledra, derant lesque lon propies de Llogica. o Philosophia nat al, o Theologia jaesidit caledrati tractara de ente, de eius proprietatibus, tam simplicibus,quae lunt unum, verum,
19쪽
bnnum dec quam compositis quae sunt nece Iatium et contingens ea si et effectus. relatum et absolutum, uniuersum et singulare, actus et potin a, mensura et mensurabile. M. enloda trede a Metaphysica tractara de
Deo et Angelis, iuxta ea quae lumine naturali de plsis cognosci possunt, derant,come, diues disputes que son propies de Theologia. ITEM volemque ditearedratie lige adessio triennidos dolete libres de Metaphystea ab de question Ddisputes propies, flesque demana Iau
trina de Aristoteles. D LA AIL Os OPHIR MORA L. PER quant conue cicada cated axic liva laseieneiae facultat dela sua caledra se ordena que locate diatic de Philosophia mota Illigcalo ilibres de Aristoteles nomenat Ethicorum oecononii eorum, et politicorum, per
que tota estos son propis dela Philolophi morati l legitios Ea de talma-nera. qaedos Eescshaja dea legi necessariament eo soninenni diu lo tempsit epimenestet,Economicis politicis, segos eura ili donat Ioelo te s. IT EM volem melliva lotest de Aristoteles. y lego mi avertio de Ara
gyropilo, declarant eneadaeapit alloque alliente alci uilosoph, ytrae tant qaelles disputes questio que son propies dela Philosophia mora lodexant lesque son propies de Theologia comento primet deis Etles notracte de beatitudine lupernaturali si noso is de lanatural de la qui paria Aristoteles buccinenterentos Philosoplis yali res iambianis. Peril quaino prohibim puga locatadratie de Philol. phia mora tractarat Mnes disputes ciuetambe acten los eo lecs perser algunes materies morassian ne feonjuntes que tracten endes dos faculta is pero tractar-les halagon la doctrina dearistoteles, yprincipis regi ex inpies de Phlialoloph: a morat, sens me zelathi es doctrines propies de Theologia.
Cap. XI. Delescat ed res iligons de
LO e 1 tedratie de Mathematiques legit primerame-cla Arithmeti.
ca, que egia primera part de les Mazhematiques, yenella totala Attmenor de la Arithmetica. Apre llegi talos sis ilibus elementorum Euclidis lue es a Geometria;yium amentio immed. a te sieguent tota la Geometria practica perspectiva.
20쪽
Tetis loco llegit a tota la Astronomia. Desia Cosmographia siue Sphaera mundi, vulgo dicta a Mappa ista Geographia, Hydrographia, la ibricanus det Astrolibi. V de delatiptione horologiorum blatium, et tandem es
Theotique deis Planetes, ab la explicaelo a les inales ast notaque delReydon Alibus, falli tractata dei modo de computar Noui limia et Plenilunia, acaelipses luminarium fles conjuncions o positions aspectes deis demes Planetes Tot loquat s redit dela Astronomia se comprea enlo Almagesto de Ptolomeo Apres dei legi dilaAstronomia eo melli ac iorde nai, pcirallegi lari iatro ia es a Laber a tua clari natural quae pertinet ad Medicinam agriculturam, e nauigationem a legi nido que loea a mouiment delice is, constarmeloqaees propi de strologia, derant les dii putesque son propies de Philosephia natural tracta Rei toteles en las lib. es de Elo.
yent esto sob ed. tractat ad is es: these influencies naturas que tenealosceis contbruis albo uiments, ylos Planetes consorme asses coniun- Cions. oposicians aespectes, yesipies, in haec inferiora: yaxi nos i legi rata judiciaria,sino tanto lament e leseotes permesses endo Dret Canonic, yen a Constituet de Sixto .ahonso grauescentures penes se mana, que nolli lues sinoranshument quant alse sectes naturais comis de satura serenitate vel tempestate de optima vel aduersa valetudine , de sutura abundantia luet stetilitate fructuum, Halitas emblanis electes que bimerem
turais Venninguna manetaeraesten coses nicaso que loquenta litanear bitte, vel de prospera aut aduersa sortuna. Ode suturis mere liberis et conia
tingentibus t perset quam aesta paret a iudiciaria, Vana inutii, perniciosa ysuspecta; yperestaeaulatant reprela deis Doctorsitanis, deis lagrat Con cilis ydel Sumo Pontifices, yaxies just ques adestet rada deles niuelli Etata Christiane syCatoliquem IT E M indenam que tostemps uelo seMors Iurais, peraque dites Ma thzmatique stellitauenen mes breuiemps, e ab major compsi mente utilitat deis que les Oitan, oldranque 'ajays proueheixque dos caledres dedites sciencies. lolia deis catecitatic Ili eademati . ylo attre apte dedi narales hore syendo loequel Rector os enyalari; legint en est forma quelo hestinga obligaei de legi lapri mera pati de les Mathematiques que esia Arithmetiei lasegonaque est Geometria, ylo altielligra latercera, que est 1 Astronomia. yla quartaque est Astrologia i declamaneta que est dit declarat.
