Constitucions del Estudi General de la insigne ciutat de Valencia

31쪽

GENERA DE VALENCIA

Dites conclusion istin drancom se soli ,siis di apte consecutius endo Teatro de ita uniuersitat publieamenti si algun dis apte sera impedit lo di.

uendres odii ous ab ans,de maneraque pera Nada se haje tengui tot s estos sis actes V et quant estes conclusion te tenen particularment pera exerci ideis catectaties de Aris, benefici de bse studianis, se disponique en elles arguixque los cated paties de Aristos timers, egons la antiguetat de songraue Aris ci Theologia sideran gradu at gen ella: stas res deis diis hi haura temps per apoderarguiralyn alites, donari ehanal, Doctoiso Mest tres de les attres facultat ligons a preheminencia de la facultat enque songradua is, antiguetat de son gramen aquella. 16 ITE, Leordena que tengudes te sis sobredites conclusions publiques dende S iluestis a Nadat, aptes de Nadal finsa S. Lluchaten de tenircada

semana, di de conclutions particular que nomenen reparations per sonorde ea da hia deis diis categrati cs sa emana, en a sua aula alion iligde O dinari, de aquella materiaque haura legit en lex quat disputaetandematilos studiant dei propi mestre ren havent dinat os de opolit de manetaque enicidit temps de Nadala S. I tu noli in de saltat en una de les aules deis Rrtistes codalemana conelusio s. eomenea ne los primzrctos Philo soph. y presios L logicu de sego any,yaptes IOs de prime jacata is

ITEM eonside tantia inquietui gastoque solet eausar Iesempaliaues delieatro pera conclusitonse attres astes publics seestatue ix que perant n-gunes conelutions, ni attres actes publics de quali euol facultat silen, seiuga empatiar loleatro saxi l leuamyprohibim dei tot emblantsempali ades. gasios de coheis, soci, musiques sal tres costesque nos eruixen sino dea

quiet ut petat estudianis Irpi per quant conue, que losestudianis ting re algians dies perare- palat sesalieons se ordenaque en os dies questanc arato studi Pera totflos ea te iratics de Aris troivguen legir nidius dita Vni uerlitat nitora dea que -

32쪽

IT E M se Ordena que los diis catadratics de Aris notu guen hau etsi nodos ducatscada una ny de vintidos real Castellans, egon clois antie desta uniuersitat los quaistia jen decobrat demigemmigany coefvnducat petcada mita anyada; saluo Iodatrer any endo qua diris mig any volem hajende eobrarios dos ducats Arimatei volemque losestudianis no tinguen ultra maneta de obligacio alcmestres et les reparacions que sustentaran,perque node e cule de iistentaties. ITEM peraqIosealedratics de Aris acu dixque eo dehuenala obligacio, edam prohibim que durant tot intemps dei seu cursio puguen predicat sino alguns dumenges, festes degua dar quem puguen Posar substitui, sinoencas de mala ilia, o alite iust impediment, accineguda dei Rector

Cap. XIII. Deis e studianis que han

P I MER AMPN se orden ymana, quem Iose studianisque hano LGramatica y Retorica en est uniuersitat . e omlossor stersque V Mna y Iocurs deles Aris,sten primet examinat perlo Rector,ydos examina dors, queaque lis Elament que sieran a prouiis per lainajor par les pugaenoyr. Pera loquat seor dena,ilo Eseris a tingauni libre, en O qualis registien, striguen los nom deis studianisque calcun an ieran examina Syapto uais per que a uelis, no ait re puguenser adme I sala pro uan ς det eur per graduar se de Bachillers en Aris. examen per passa a Gyestes Aris,la de ser desta manera, Que lese Diadiant limadauant os examin adors, monstrui xcaalgunes periodos de les orae totis de Cicero .no solsconstruint cada clausula persi, pero donat rambe Leada periodo tot l,llegitim sentiment de aquella pera ques ej com Iaentencia pres ii donaran alguna composicio derepente peresserit Ialgunt S IT E seor denaique lose studianisque han de 'ries Aris tinguen ca- Orge anyspo meso me nys, perque en est edat e stan de ordinari dispollatos ingenis per alea subtilitais deles Aristis silo Rector I examin ador conexeran en algu, ans destae dat, sela ieracia dea latinitat, bon discutsy

33쪽

GENERA DE VALENCIA. 29

juhi et o cles Aris,poran os diis dispensa ab aquei peraque pug ortles. IVEM en te specte de podersen passa lose studianis de Atta debun me strea tali re, Hordena que solamet tinguen est allibertat fins a S. Andreu deliri metanydide laqua Isestae auan noporan mussi demestre, sino ab molt iusti causa a coneludi det Rector Tlo estudiantque de altra manera le4treuira a passar sen devnmestre en attre, estaratres dies en locep delestudi, limanaraaque tornea oyr ab oprime mestre: ysinovoldra fiadestertat de testudi 1ylomestaequet admetra a 'rlest ues ilicolas, si a castigata arbi-xredet Rector. Loquat volem se obseruetan puniualment que nilo ma-

teix mestre ab qui o dit e studiant ollia, puga passat S. Andreia donarii liceneia pera'yrablooposit, ysili donarata ilicencia, non valga, ysia castigata arbitre de Rector. ITEM, per quant per prouehit seles caledres de Aris ala Pasicua de Penate ostes ab cassis arci inarse alseated attes prouehita molis studianis seu exendrocles ilicon de Lut ita molt temps ans que os caledrati esco mentemson cur de o quat se eguel molt granae notabie dan ais est

clianis, axi perqties perdea tres quatre mesos diali cocis, comtam be petaue

a la libertat em 3 ire ea colles indecents. plene augans vici Symales com 3anvies, inhabilist epe a testudi de Iesile tres Pereo epet aletestataret pectes eortina que los caledratic nouamen proue-hiis, no puguen compare cer en oestudi ni places sunt a ell, o esti olae, de amorem Iade tanta citerina de Sena, a de illa trala ni enalmina deaquelles partides, o carteisqueestandebaesto estudi, ni enuo merea ni eualtra placa nilloc public dela presentciutat, en companyiade e stadianis susto endema de nostra Senyora de Setembre tot spem de sese ut per cadi egada quesieran atro bais enalgade diis loc prohibiis io uti e seueperais obres studianis, e attre petat acus ador e lal tres penes a arbitre det Rector. Eloestudiantque ales hores que siligen oestudientes classe, de Iallatinitat, fallaciales lieons, pro uanileque est aua ab algu deis diis ea te diatic , en quali euollinc, patique si .ent dii tempso en in unam a. nera lia ad ales a quelian arit escires.

ax en los Et publies comendo orde de arguit.

34쪽

PE quantio ordeyconcretentora comunitates moli necessari pera quos faea a graui a persona alguna; ordenam, Primeraments e les conclusion syactes publics questin dranen est uniuersitat, leguarde, horde, quelo primet lloe si deis Doctor en Theologia, o lego deis Doe torsen Cancines, lotercer deis Dostorsenat s loquati deis Doctorsen Medicina lo quint deis instres en Aris io sile deis Llieentiat e Theolo gia o en algunasde te sal tres sciencies e facultat sigua dant entre si omate ix orde te stadit enite Is obredits Doctor, Lo vltim lioe sera deis Bachillers, det matella modoque estidit deis Doctorfra licenciat s. IT E M seestatuet x, que an inguna persona de qualiauol qualitat condicio quesia selidonee adita,o sed eo se sitiat, ni se idonea semo, sinoes locomuentreis Doctora, a disposicio det Rector alesysent axique osse nyors Iuratis, sent pares de la Republica, patrons desta uniuersiat notenenstrea- sento particulae sino loco mu endo banc deis Doctors Exceptantenaco os caps deurepubliea. usonios senyors Virrey Archebis , a squalis edo ne cadira ysitis.

ΡM MERA MAE N T. per quant losactes publies de eoncluson solen

de de armi leguardea cata Doctor Mestre la antiguetat det sea gras,de manera quos iaca agrauia algu. Pero quant les conclusions serande instilleti naris,lo ptimet loci in drados Doctor sen Theologia, o Medi cina ea prestos Mestres en Aris abesta moderacio, que si parcitera at Rector

usionsa alguns Mestres en Ares primetque a alguns Doctorsa es puga donar,hauent ja arguit primer alguns Doctors Perque noes besen preserit,enningunao casio osque lon lament Mestre se Aris,atoistos Doct ors deles attres facultat s.eneatique leseonclusion sien de Aris. ITEM , per quanta lyns eligiosos Doctors desta uniuersitat, gradu ais encorporatsenella, podenser constituit en alguna dignitat, o ptelae iade a sua telisio , se ordenaque losta Issien preserita alcalires Doctor enes a Arma , quesitos diis Prelat sera n mesantic enara que locali res Donars siet Mardes antiguetat, la ques nol,lle uada prelaeia:pero si eran

35쪽

inenys antic s. argu ira primer,n Doctor deis me, antic de Ia uniuerstat, vas res aquei Prelati octori si hauriat tres Prelata Doctor tam be desiivniuersitat atra e halent repolant entret sal tres Doctor de a matexa uniuersitat, legons Iaantiguetat de cingrau. ITEM, perquam es iust eisque venena esta uniuersitat, a asisti reniosactes publies, lienadmelos utracta is ab icta cortesar honor, e statui myor- dena , que encasque inguen algun Bisbe, Dignitat, o Cancnge, qhesia Uoctor, se preseri rectat demes Doctori si vindran alguns religiosos Doetorsque sien Prelats,o Lectorsen alguns conuenthoeolegis,seis done lollocque te a costumat,derant a dispositio de Re lo seni alat Ios lices a diis

religiosos Fals cauallerso persones secularesque Mucii ranais actes publica, conformeli parexera, legoris laqualitat deses persones, ab isque toprimerito apres det Rector tinga Doctor de la uniuersitat. sie e statuet x inuetoisto iactes de conclusion spubliques de ual seuol facultat se tinguen per o me' quatre hores, dos demati, dos apreade dinare esta Lematque den de S Iluesns alasqua de Resurrectio enirenpuniualment demati a les nou. y nosae aben filis a les onZeu en havent dinat, entre nates dos,vacabera alas quatre cle Pasqua de Resurreccio finsa S.I lue de matrenuenales huyt,vacaben a les deus en havent dinat entren ades tres,

yaeabenales cinc A es quais hores volemque ning Doctor, ni Mestre de litieultat de aquai sera te conclusion pugae legit; so peniti, ducat cada vegadaque fatilo contrari, peralipobres estudianis per que os estu diant se aptos te nasist intales conclusiotis., UT E mordenam,que a propina ques acostuma donarennes conclusions solament se done ais Doctors, Mestres que actualmentargui rati nores tam per elis excepto os caledratic que hauran legit beate, de aquella facultat o alghmaaltra superior, en est uniuersitat als quais encara que noarguitaquen icis donara a propina. Axi mat ei volem,que a ningiove no a list ira a lacte per o me nys demati, o en hau et dinat les dos hores sobreditestio se ii done propina alguna, sin es per veriladera en ferme tatisque en istutaclidi xca ordinaria mentat actes de aquella facultat. IT M pera obuia ramolis inconuenienisque solen resulta deno, artos Doctors, o Mestres de tota aquella modestia bon terme que de hue ala

36쪽

autoritat deses persones, ybon exemple deis studiansi, en los ac te delescolae bilions, lique particularment tu celi et x per volet te traue fiat algans en ire loque argu hiae, loque respon Periantestat in manam' de ac auatningunDocto i mestre ea traue seni megclea dircosa algui3a sinoqtois callen, degant patiaria solament alciargalii xyalque respon, yque os dos aloles taetenion argument e di ficultat flesque trauestra si sera caledrati eo examina dor, per cadauegad que ara contra est aconiti lucio se tolle uenHeu sous de lacate Irao propina, a plicado talente remilio alguna ais obres estudiant ys noleta cate diatic ni examina dor no se lidone propina, ni enaque tracte ui en alites dos seguent aque acu dira. ITEM estatui, im orde nam que si algun Doctor instrea Phint,ore seponent, o de quat seu oralita manera enactes publies se deleomedita contra aliun alite Doctoro Mestre, sia priuat dela propinari queli ac te est resdos Maenis; si sera notable odes comediment Lmal termeque haura, sal, puga o Rector artesiario enlotiori perlo tempsque liparexera.

CV XUI. Deis Examina dors in genere.

PRIMSRA MENT se e statuet que los examinadars de quas seuolsa cultat O ieiencia endo ingres de di eo fiet uten en pode det Rectorque

donatan to vot consor mea Deumses concienei es t leua latctaasectio

e passio,yquat euolat ire respecte huma que sena lapantos punis eu laiorma que apres se dira IT E , per quei conserue igualdat ent eis examin adors se statiae ixique caseu nanyna deaque lissa prio tendas acultat de quees examina dor, tingam ibia podera o libre deis ques graduens s lo examin adora qui locara tolli bre, nol vold a actualmenitent futuri volemque pastea que succe-lae ix exceptat cas de mala ilia Aldit prior loca aduertiralqsena degra duar. lo quelia deseri, rebretos diners delespmpinesqueenaqueil ause han de distribuir, repartiries segon tesque selia de donar, ada liu delique concorren ena queli grau fidi tofici an ira per turnum, Par dicentre si laantiguetat de la Iaminatura. IT L seestatuet queento presidiryserpadrideis graus, axi de doctorat e magisteris,com de bachillerat de Artis, Medicina, Theologia, se uar-

37쪽

de enixeis examinadors loturno aeostumat, egons Iaantiguetat de uexa

minatura, de manera que quella qui locata, hala depres dir personat ment; sino sera presentini voldia presidit, passe lo turno alalere examina dor que succeheix. aco entena eneas que no vulta pendre loque se ha de gra- duar, adri extraordinari per u sil voldra pendie. sed comedeici libertat peraque ii pugaser, isque si deis examinadat s. IT E M se ordena que los examin adors halen de ali stir demis, o apres dianar a te. onfusions que tenen peres graus sino es per malallia, o alim iusti mpedimenta eo neguda de Rector,tota pena de perdre a propina dei grau. ITEM se statue Ix, que de huyenauant nos puguensereonjunis deles

examinaturesyca ted res, sinoes precellini conuocacio sprouisio nemine

discrepante deis se nyor Iarais, Rationat, Advocatsi Sindic. yEscrtua, a qui Ocap ouehit dites examinaturesyca ted es. Peto potas dona substitues al-gun examina dor malait, ii demanatis que nos done en tes eonclusion mesis una propina de examinadore flambe es pota donat, algan examinadoris antra sera a ahun Concili, o tracta negoti deri Crutat o niuer-

sint Ios quali substituis uten ta soli mentes temps de la mala ilia,

o ablentia. ITEM que Io principalno pugaenular Ioeoniunt, sino eneas de mala l. tia absencia, alite impediment moli precis. ITEM eordena que loexaminadorabsent deli Ioeyhora deIexamen. sino ex per malaitiata solament, o puga Dan rua propina de aque ligina: laquataplicamat sal tres examinadors que trobara presenta, peraques reparti Maenitelis , si algadeaque illino voldeat aporei, par queli cabra si aquella pera Is obres e studianis. Marantque nos ut e per absentio examinado e Theologia, o Medicina, que a Iahora ques faraalga bachille tena guna de dites facultats,llegira actualment, sentaquella hora a propia e ordinaria de la sua caledra Peroen los aches deles conclusiotis no volem saltentos examina dors perilegi alioraque se en- contra ab lodi lacte: nit poc fallenal graude doctorat, magisteri petilegi aquella hora Lysi fallaran emarique acudixauen pres de hauer acabat dea legit lo gradu ant, perdenda propina de aquei lyau, com finessorenacudiis elu

38쪽

I T E M se oldena ' si fallaran alguns examinadors, o per malallia, perestat sora de saei utar, o per no acudit, de manera' hajesto numero deis examina dorsque re queri x per donat lo grata en aleasto Rector nomena ri Doctors, o Mestres de a facultat, peraque endreuinguen a grauenlloc deis examinador ab lenis y eis donarata propinaque a uelis haeuiendere bre, sis trobaten presents Pc dos nutalis e ninguncas dem1lalti volemque degen deguanyaraa: Opina. In Evi se ordena que et tot los graus de Doctors e Magisteris tos examinador tinguen,comis costum, soni loci axi en los sentos comendo adiguitasMons la antiguetat de la sua examinatura encata que lien me antic se lovaci de a uessae lacultati Eulos baehillerata quantalia entast indrini olloc egons 1 antigueta deson grau quantalorde dei arguit legoncla an tiguetat dena sua examinatura.

IT M aeordena. que gitant sed antra algangraude Bathille ea qual- seuol facultat lo pidi porte a insignia de aquella facultat Lyaxi male ix quant presidit en algu acte de conclusion et publiques: y quant sera graide Doctor, Magisteri, les halen de potiar y vestir no sol lo adri pero tam- iciis tos examinadors tale de pertie la propina de x ueli graci la qualsere partitando attres examinadors,si lato Idianissino, sed one a laeon ira ria deis p ob res estudiant s.

Cap. XUII. Deis graus de diserenis scien-cies doptimo deis graus de Aris

se hamatriculat rque haoyt alos huybilibres de Phus es de Aristoteles: perque an de hiuetios acabat de r compli dament, no voltim seiugae

gradu ari

volem, que perare bredit graude Bachillere Aris, ligea nallico, cI me costum, declarant enellados capito is dei test de Aristoteles,lohu dela Llogi ea ela trede a Philosophia, obtelos Falcli argu ira tose Xaminadors: ytrobat se ficient seli donarato gravi, ento qualli presi lira

39쪽

GEMERA DE VALENCIA.

se gradu e de Mestres en Aris, ventia i instres , se dedignen de ir eologia, Medicina, o alguna altra facultat maior inseguint lo que

antigamentisne moli ob eruate est uniuersitat orde nam que ningune studiam se puga gradu arde Mestre en Ares que primerio si Baehille 'yproue ab re laci det scated attes de Metaphvlica, 'hilosophia morat, comapres de hauer arabat tot locuts, heso it ab aquelis unany:yper tolli bre de a matri eula flesti mollis com ha cursat perdo me s tres a nys e nTheologia,o Canones, o Lleys, o Medicina. IT E mordenam questo estudiant que voldra graduar de Mestre eri Aris demes deno statuit endo precedent estitui,haia de teni perdo me nys vintidos anus de edat complitari laquai prouara. o ab testimonis, abla

ITE M oestudiantque voldra graduat sede Mestre en Aris ten in per Padrano Meste de qui hauea cith lo eues,3 saltant Maeli,hu deis Examina.

dors a qui vindriclo tarn eom est dit de Isaachillers, sustentara, acte de Methaphistea e Philosophia morat e si voldrapola algunes conclusiotis de Astm logia v Mathematiques, estamen ta suam . Acabat loquat acte. dos des Examinador x, lo me anticsai donarandos punis es a faber unca

pilo dei est de la Llogi ex . alite dei est de Philosophia, tos quais dinc vimiquatre hores legira encla eapella desta uniuersitat . auant lo Cain

cellet, Rector, Examin adors a porta tancada yliauent legit perlo me nysmita hora. li argu ranalguns deis Examinadors. Fet dit examen senextrande a capella lo gradaant y lo,adribydo Canceller demanaraal Εxami a dorsi os volsissent ad me di donaraclo grauabici eomplimento salta detito is, egonsierandos vot deis Eximinadors. I TE M pera major deeli ratio fecitdena, que fido estudiautque volgraude Aris , pernotenit presenta mestre de qui o locurs, volgues perbolas respectes aconegucia ae Rector, pendrepet Padri algudeis examina dors derant atqueenaquella oratio licine lycium de la presidencia. nol

40쪽

puga pendae sino ab beneplacit consentiment et examina dor a quid to-cal, prefidentia, y depositant os propines de adti , la una pera examin adora qui locati adlauor Iair eliden cia, flatita peralia de quedo gra-

duanta es voluntariament pendia, loqua lembi animent te obseruaraentotes le facultat s quant o gradu an voldra e padri algu de s examina dors, qui en a uel la Oeasio non loca a presideneia.

Cap. XVII . Deis graus de Medicina.

P ure se e statuet x, que testudiant ques v Idra gradu arde Baehille en Medicina, si prime Bachille en Aris. y proue com ha oti tres anys compli diment, ilia praticat una , per quant ab lograude Bachillet polya curarat meuyxenalyn si obles ibra de Valencia. pro uais diis curios platicae la sorma com ei adilpo e les antecedent constitu ciones, si examina particula et per tot.Ios examinadors enses cases ablo examenque nomenen tentativa,polant sos volsen una caxetatancadaci vis aperto Rector los vot secret delς examin adors sisera ad mes per tot selis operta major parta lexamen public legira ala horaqueli seni alarado Rector v Atorii me de Hipocrates fit arguitan alguns deis examinadarsimons lovsycostam desta uniuersitat is acabat lo arguments recitat lo Cancellet, Rector,y examin adors enti aula de Medicina, volaransegons Dei laconciencia si te id mar lograu:yaprouat perlos examina dorso major part de aquelis edi donara lodit grau ablos tito Isque par exera ada major part de diis examinadors. Loestudiantque svoldia gradu arde Doctor en Medicina, mostraraal Rectorio stilo is debacti illerat se Amy Medicina, loquat li donarallicencia pera questa examinaten particula per tot lo eram inador senses cases Laprouat perelis odi major pari per vota lecreta, in drato diaquel Rectorii seu 3 alata una ste de conclusions per totum diem ales quais asisti rare totclos Examin adors Caled tali cc Doctor desta facultat, de lamanetaque et adit Aeabat fodit,ste, votaraci id donarandos punis pe tritu e lilyad in vinti quatre hores enda capella, s arda tala forma quee tadita pera doni lograude Docraten Theologia. l ER A major deelaracio seo dena queendes conclusios que hade sius tenta loque selia de graduar de Doctor en Medicina, ni ha a tame de