장음표시 사용
21쪽
ITEM est alsiimy volem, que tostempsy quant dites cateches de in . thematique se hajende prouehi per oppositio cio examen filicens que haura desertos pretenenis, stentabre ossis ilibres de Euelides, y Iobtelo Almagesto de Ptolomeo. delat manera, que comen alites oppos citans se Iliis obtein aucto donant punis en docilibres, ari enda opposieio de Maiathematiques se donen perallegi dos punis, io huen Euclides Aalueento Almagesto,com est: di
Cap. XII. De te ea te dies fili on de L logica yphilosophia.
PRIMERAMENT hestatuet x, que ninguneatadratie de Aris saea oracio publicaenio principi dei seu cura lyaxi per just respectes e uam dei toties oracion publiquesque a prine ipiiseeadaeur ista lienser Tambe volem que a primetalli eo det eurs, da primera de la Lloagica, primera deda Philosophia, la ultima ab que se aeabado eurs, o qual-1euolat tret libre, o materia de quali euolsci eneia dende a maior fusa lameno nosiae loleatro,sinoenia propria aula ahon o lectoro caledrvicaligde ordinati a sos dexeble S. I T E mordenam,que Ios ealedraces de Aristio puguen admetre a se ili. conm,sin ali estudianisque sera nexaminat yaprobat percio Rector, uox examina dors, o major part de quelis, los quaistos danarado Rector en, nallista: qui is admetra , per castu dea quelis eneortega irremit sibiment etipena detres illures, applicadores, la una ala capella de nostra Seoora de la Sapiencia, latitassio bres studianthydastra Lacu ador. IT E M ordenam illo cur de Arti comece cada an a nou de Setembre; ex Iodia immediate aptas de lasesta de lanatiuitat de nostra Se ora; ans
de quat manamq ning puga eomenea loeuis, ni l legit ora lo estudi ille
algum pera congregarestudiats.sois pena de priuacio dedicat edra Comenia callo curs volemqdure per Iomenys do sanus yhuycmesos loquat tempsse repartira desta manera, quelo Compendi comenς asta nou de Setem bre acabea Nadal sement la Llogica dure apres many ancer, es a laber
de tot quel any v quatre melos mes,de manera que se acabe ad fide Abril, en Maicia que pera eo a les apoque haia de portarito caledratie
22쪽
de Art eedules firmades de la madet Recis, comba I legityacabat Ia Llogica y Philosophiae ulcis diis terminis:ysian acabara . perdalo salari dela caledra, Ia porcio de Otio laque IIvior hauia de eo brar; freste inhabili ps facto pera qualieuot cate dii, examinatura. Oficii o preeminencia desta
IT E ,perat leuar algians abusos de alguns ea tedrati es de Aris, deis uualsalgans bn talia larcs, prolixos, meretant questions que noto dei logi ea ni Philol. phia natural attres molt euris,derant coles necessaries sedi iapo Hordena io eguent. Q. E acabat lo compendi a dii.com staditilos ilibres dealogie tyPhilolophiale reparti xque desta Arma Que pres de Nada les pro hemials de lassi logica lotae uniuersis Llo de quinque vocibus de Porphiri lelligcae tres melbs les categories o predicamenis en altus tres, lod libre de Perihermenias Pliorsen dos, perdue taen to compendi se haura tractat una pati dedo que Arisbense ny eu exos ilibres,los de demi stratione posteriorsendos me symi g, tos pica Elencsdins me symig. EN a Philosophi ille tantos Phiscsensas mesos, los de Cricendos.los de ortu et Interitu en tres, pergrio quati libre de Caelo propiament per-tanya Is de ortu et Interitu segon sos interpretes Greculos Meteorus endos
mesos, los de Anima en quatre meis perlo me s. aς quanta temps quatales materiesque handellegi rivolentque noscosonguentes sciencies, eo malguns fani sinoque en locuta deles Arisbellige loque es propi dedi Llogicae Philosophia naturat: orde namque en ossbbreditsi libres ligquendos
eat edtatic de Misenda forma seguent, emo en a cra manera. DE COMPENDI.Ε mi optimer ilibrete tractara breument designi attonibus harum vo cum Logica et Dialectica spleni nila propia Minque Logica, tractara de eius dilanitione Due materia et oineio.apres de diuiti ne Logice in suas partes sense tracta de Dialectica tam pro parte Topica, quam progeuerat arte, quae disserit de omnibus et probabilibus. Erario legon libre se tracte de quinque vocibus, propolantiansolamenties disini elon sydi uision de aquelles, declarantho as algunsertemptes. Eilo reice ede Categoriis se propoletan solament lo necessari perate ni runasiumar ancilicia de cada categoria, proposant lex di finietons e diui. si ons y proprietais de quelles siense ninguna questio.
23쪽
Ei loquarta Ebte se tracte de ili tamenti incommuni ven pari cula dedi innitione et diuisione,explicant lo que es eada uni. yde quantes mane res son, y proposint Ies regie generali peraconexe quam es bona una ditinaclo diuisio, quantio. Ε loquini se tracte determinissea vocibus simplicibus , de enuntiatione,et variis genetibus enuntiationum donantia disinicio de cadavna, rdeclarantia ab algura exemple S. Eilosi se, de argumentatione et illius speciebus, declarant loque es ea davna. yles regi es aueha de Dardarperaser bona , en particulat de Syllom lmo,enie nyant abbreuelat y compendiosamenties sermes figures deis
Diogismes. ylos modo quo haen cada una delles, les regle que hande vardat os Sylogismes. Dilo lete, que es lode Demonstratione, se tracten breuissimament legdefinietons y diuision de te demonstraeions de lasciencia. EN Ohuyt ede Syllogism Dialecti eo, tractant breumentia inuencio dialectica, eo esuos Iloes della, yladi sereneiade a proposicio prouablegnecessaria. Tractant alprincipi de avest ilibre loque solen tia fiat de Dia
lecti ea enio primer. Emio ultimi libre se tracte dei, licte, in ex procurant en particular,' que deest librevdet de Ilogismo si iaca gran exercici. Dc LA i Comam A. Emies question pro hemials nos ligea laquestio de unitate et distinctione scientiatum, et an Llogica sit unus et simplex habitus, una et simplex qualita is, ni Iligca de praxi et speculatione, sino sol aquelles questions que son propria directament pro hemi dela Llogi ea Emio de uniuersis dexentes di ficultat sy questions que per nyenais ac tes delenteniment agent e pati biee attres semblanis,llon propries deis ilibrex de Anima declarant tan blament deis acies deis sentit interiors. delenteniment coma cosa certa: y per via de obserua tons, esinamenis, loque es necessari peraque entenguen los e studunt com se formentos uni uersalse predicabies rei ractaran breumentio deente rationis a principi de uniuersis, derant lexquestions An Deus cognoscatentia rationis vel impossibilia,yallte semblat i questions inutilso explicant, Ii 3,et quo plex
sit uniuersum . de la proprietat dei uniuers, que esse predicabie, explicant. quae de quibus, dieentur APRE entre nenlotest de Porphiri, per quel legirando de quum que vocibus, ahondexarantes questiolisque propriament sen de Metaphi -
24쪽
sica, ynosan petati Llogica derant detractare lodegenere, An genus
dicat totam essentiam An sumatur ex materia: en oded. fierentia, unae su matur, An disserentix aperiores comineantur in inserioribus endo deproprio An proprietas distinguatur a se secto en to de accidente, Anaptitu dinalis iubitentia lit de essentia accidentis, An per diuinam potentiam pos sit accidens separari iuubie to sal tres se unis, que onmo It propries de Metaphisita.o Theologia. EN lollibre de Categorie de Arist.entes antecategor es ames de lode homonymis, synommis et paronymis, se tracte de Analogis ab breuerat, de xaneses questions que scin mere metaphisque s. At principi de ligona part queesdo de Categoriis, se tracte de ente breument, sens questions, declarant solament lo ques deu liber, deente de proprietatibus illius, pera a Llogica . EN Io capitol de Substantia, nostra telaquestio, An Deus. l. Christus collocentur in categoria hylo de natura et supposito; sino solament ladis-nicio y naturale propria dela substaneia et quotuples sit, y ses proprietat S. EN loeapitos Quantitate, se dexela uestio Quomodo accidentia panis et vini sint in Eucharistia sine proprio lubiecto, edin quantitate. Ili quen sol la dieneia definieto de liquantitat. la diuisio in continuam et discretam , fles proprietats,les et pecies de ad quantitat, siens baxar a ser tractat s de cada et pecte en particulari inligetuendo de mensuris, ni o de tempore discreto, ni questions de oratione, lino solstoque de laquantitat, sese species lia de Labet lo Llogic.
Ε loeapito Ide Relatis, se tracte segons la doctrina de Aristoteles, in quo consistat propr ratio deessentia relationis, de senetibus relatorum, de undamentis eorum, Si modis sendandi atque termino relationis derant lode relationibus diuinis,lo de relatione beatae Virginis ad Christu, & Christi ad beatam Virginem, de relatione creaturae ad creatorem yal tresque soninere de Theologia. Lucio de quali ale. se dexedo tractat de habitibus, o de generatione via-gmento corruptione.&proprio subiecto habituum, que e propi dela Philosophia mora hysolanient se tracteti essencia dela qualitato deles e species proprietais de aquella. Eilesiis ultimes Categori es ademes de laquestio generat, An sexvltimae Categotia dicant aliquid abiblutum, vel relatum lioua tracten abbreuelat, expliquen clara distinctament lai topia naturale de cada una delles.
25쪽
ΕM es diategories nostraeste, Ancontraria possint esse simul, que es
propi de Philosophia, sino solament expliquenlotest de Aristoteles ab alis
Aeabades le Categories, expliquendo de instrumetis Logicis quid sint,
de quot ae cuius artificis sint di, perque lo prime instrumentes la methodo per faber quo ordine sint tradendae singulae artes et scientiae Sequa methodo utatur Arist tracten de methodo, eo forme ho tracten o Doctor per Mon. eoenio seu compendi, ymestre Per Ioan Nuneae les siue institutions Dialectique S. Apresse tracte de Diffinitione, ee Diuisione, te serintlial compendi entes co sesque yaeneli haurat tractat derantio de argumentatione pera aptes de libre de enuntiatione. M lo libre de Enuntiatione, te tracte breuissimamentio designis et veritate,qui est in propositionibus. EN los capital de Nomine et Verbo, sesaea una breu disputa determinisse vocibus sim: ilicidii , tr.i h .iiit junt amet de suppositione ampliatione et restrictione; donantne clara noti et aalsestudiais ab alguns exemples clar ydexant questions exemples mutilique antigament tractauendos Sophis
es. Tambe volem que en ninguna misera se ita iste de verboe mentis, ni altrχή questicitat qaescit propies des stilites de Anima
Eilo de faturis contingentibus nos ligcado depraescientia Dei, nido de praedestinatione nilo devolluntate diuina nita delibero arbitrio ni alites questions quesbn propies de Theologia sino tan solamen loque ensen 1 Aristoteles deleς proposicions p teriti praesentis, vel suturi temporis ab lxllum natura l. ha de sertii perata inteligentia de laconnexio de Patribui ablo subjecte, fore a delfilogi me a alites argumentaciotis, perat quald hotracta Aristoteles, res propi dela Llo ea, te tracte de consequentia et generibus consequentiarum, de argumentatione in genere; perque de lese spe ei ex de argumentatione a se ha tractarento com endi. Uttacta iambe R-ristoteles endo ilibre de Syllogismo. Tu lo principi deis Priors que es lollibre de Syllogismo. sellim uendos
primers sis cauito is ad longum, loderatione inueti tendi medium et tracia an enlo de logismo, Ancone lusio sit pars syllogismi. orandeesarari Anassumptiones limul tempore cognolcantur cum conclusione, a quatquestio eiicaraqhie lolita latento de Demonstratione milior ve en aque stlloe. Eulo segon trastara de aliis argumentationibus. Emio primeri libre te Demostratione en to primet capitol si ha detrae
26쪽
tarde praecognitionibus et pracognosce disi En to lagonia 'itol,lo de scien tia, et conditionibus illius dla obiecto kientiae, rapres, de demonstratione. En loquar capito se tracte de modis dicendi per se ad longum, de princi piis demonstrationis, et qui modi dicendi per si deierviant demon strationi. Enio capitono se tracti de demonstratione, Quia et quomodo differata demonstratione propter quid, seu de speciebus demonstationis, lino holi aura tractat aen los egon capitol. En locapito Las se hadetractar de opinione,&quomodo disserata scientia, et An possint elis stimul opinioruscientia ei ut deuite i. yno tracten An fides et scientia possint esse simu perque es questio propria de Theologia. Enio legoncilibre e tracte potissime de medio demonstaeationis, laquestio An ad habendam scientiam exigatur cognitio omnium causarum: perque es propia de questilo , yno deis Physies alion a soleti tractar. Tito Topicst legirando primer capitol. y loque es propiament D a lectica, faran vii compendi dessio es dialecties de lararanque si a propiament lo sylogisme ex probabilibus, et qua ratione gignat fidem flos locs Topics, ex quibus argumentatur Dialecticus. Emlos Eliinclis dela matera maneta OUid sit syllogistraus sophisticus,ylos modos quolia de fallacies en los si logii me& argumen . Pera estos Ilibres le erueixque de Io que ensenna Rodolpho Agricola de loeis dialecticis, ta Doctor Pete Moneo enici eieci endi ,3 Mestre Pere Iua Nune en es sues Instilucion dialecti aves. Det L A Pua Loso PHIA NATURA L. PRIMERAMENT se estatuet x, ita Philosophia,com esta dit,comen-ce apres de Nadal odo mes latc Io endem a deis Ros, ento principi dellatrias ei de Philolophia in communi, la di finici, diuisio de aquella. apres en particular deli Philosophia natural de subjecte propidella, yde es parisyorde ib que Aristoteles ex proposay tracta, apres algun protegomeno perta ent e particulat, directa metu ais Ilibres deis Physes. lo primeri libre dei Physic quant altestsellegi talo prime capitol
demant lo segon,tercer, y quarti no cotenens no opinions inutiis de aquelis
Philosophsantic s. I legirando demes dei capitol quarten avant. Es questionstobre primet Physic siende principi generationis quot
sint, et quaenam et An sint contraria apres de materiai forma, et priuatione.
en particular tractant tan solament lo que es propide Philosophia natures: yalganes cole que lupo senis prenen decla Metaphysica per intelige ncia destio principis generationis, es proposen coma obseruations ysonamen s
27쪽
eetisque sepose inter Philosophos,derant en elis totes questions pracipue deleni An materia possit estis sine sorma per potentiam Dei absolutam, fles attres questions de potentia Dei absolut que scinde Philosophia sino de Theologia. Emici legon Physicenio prime capitol tracten ab Aristoteles, Quid sit natura, An materialc arma sint natura. Ea loeapito Ide causis, perque a disputa de causis es proprie et directe dela Metaphysica tracten breument de eausis, dexant totes le questios feosesino soni topies de a Philolbphii naturat, sino Metaphysiques Endo de ea sue fortuna nos Ili Fade fato letque si se hadetracta delato com traftauentos Philosoplis pagans es doctrina per illosa si han detractar connuri ha fatuur, sed omnia a Diuina prouidentia diliguntur: gubemantur, es propi de Theologia Sol 1duertitan, que notha satu, sed omnia Diu in prouidentiae lubiici litur;ut docent Theo- isti de Diuina prouidentia agentes. N lo tester Phille se tracte de motu physico Se naturali, de rennes questions de motu spirituum . seu Angelorum, de dirirentia motus continui et discreti, totes les question quemo per tanyen ad motum physicum le
M loqiure selligea ab ristoteles loque tota ali Ioenaturat, yses diserericies paris en quant motus naturalis et Ioealis fit per locum: γ enlo de
loco Criorum et Angelorum, sol le done una molt breursu maria notitia sense questions. Emio de tempore nos mercient tracteio demensuris . ques propide
Metaphysica; nicto de aeternitate,que es propi de Theologia. EN log vltims iatret libres de Physies nos tracte analal larga odemo dis incipiendi&delinendi, sinci solsto modo de comencaryacabat les eo es physiique inaturais, fio que ha en accide facto, derant les question,
de potentia absoluta. ΕΜ o de aeternitate mundi basti tractat, Ansuerit ab aeterno, responentit, argument deis Philosoplisque pretenguere que es ab aeterno, ab doctri ti ph losophici naturali fide n. An potuerit esse ab aeterno, que es propideis Theole S. EN Oxprimens dosi libres de Caeloporan tractat algunes coles dela Esephera que perta ne a numero y mouiment des cels, circulos celestes. Y en los dos ditrer tracten alguna disputa de elementis quatenus sunt mite mundi. Enicis dos de ortu et interitu explique moles loci acere.
tione alteratione mixtione actione,&passione, et passione;derant cose Theo
28쪽
Theologiques Metaphys ques, comesto mouiment de Ange conti liuoy diteret. En los Meteoros te Iligca tot lo test de Arist. sense dexa ningimcapito : en loquar expliquenlotest, sense de xar clausula alguna. EN Ios de Anima se lima ab co liment o primer,capital delptimerilibrederantio demta,que sonopinion inutiis de Philosophsantics. EN losegon, tercet i e ligquenlotstos capi is, declarant en eatalia ladostlina de Arittoteles, ex icanten particular es disputes question de
anima vegetante, y se faculta is, que scin generatrix, auctrix, et nutrix, ab les ministres que son attra x retentri concoctrix de expultrix: les question de anima sentiente, declarant molt be a doctrina deis cinc lentiis exteriors.
ydeis interiors de Lapetit ira ei ble concupiscibie flo numero de lex a si ons que son losactes de la irascibies concupiscibie, ab Io de potentia loco
Tambe se tracte lo de anima rationali seu intelligere explicant Ia sua, se n.
cia,com es spirituali immorial aractant allido de immortalitate animae: expliquen Lambedo de intellectu et voluntate, tractant enlo de intellectu de agente et patibili, de obiecto eius, de intellectu practico et sepeeulativo, deles e species intelligibi es, deis actes det enteniment, et de vel bo mentis . alo de voluntate tractende obiecto et actibus voluntatis, sens memurni in gunes questions ni disputes de Theologia, ni de Philosophia morat Fa pressivoldian, poran tractar de Oretiis animae rationalis quae sunt in toto coniuncto .nempe de potentia loquendi, ridendi 5e flendi. Y desta manera acabaransen curso hauranilegit L logica y Philotbphia segons Ia doctrina de Aristoteles que es laque conuele laber pera benentendreestes sciencies. ITE M peraques des erre totalmenides avniuersitatin abus an da os,
comest legi loseat edrati cs de I logica, Philosophia molles question sydisputes quesbn propies de Theologia y Metaphvsica, opera que digquende l. maneta consorme est aes dii post orde natu volem dos senyors Iu
raisque ny pertemps sera n nomenendos Mestres o Doctorsque pare. Xe an mes conuenient deisque actualment iligeti, o hin legit en ita Vni uerstat lo qua stotes ex vegadesque voldran, perdo menys una cadames,
mi tentos qua derns de algunx estudianis dealogica 3 Philosophia; y vetensitos caledrati es de Aristi ivn algunes disputes, questions delesque aciprohibim, o degende legit lo test fles materie, difficultatsque aci volem. orde nam se hajen dest legir: la saltaque trobaran comuniqiten ab Io Rector, in solas insormacio sens altra proua castigiae at que altarien o b
29쪽
bredit, de maneraque lapri mera vegadas hilleuein dueat delapoca, . se gonados, latercerasita priuat senseremissio de lacatedia fles dites penes siena plica desal, pobres estudianis V ais diis Doctor sque fartanto diteYamen done laciutata cadaliudelis de ulliures persos trebatis
I E .petque o labe bona Llogica ν Philosephia, consistixen aberm blibe a doetrina de Aristoteles te mana ab tot rigor, que tot flos caledra rie de Aristo hajende degit arcien Llogica,comen Philosophia, Ilegint caia. da capito persi clarae distinctament, y mostrant com a doctrinae ilico hau legit, emallienno test. T loca tedraticci fallaraenaeo, per cada vega da pague quatre reals Castellans peresspobres studiamsi ysi fallata me de tresvegades, perdata apoca de actuet mi gannysia de lac iurat. si algun estudiant no potiara ad aula test de Aristoteles qui io mestreio h de legitisiado mestre obligat, tenim come, set lamatexa pena Mai et sara Rector,peraque conforme ala culpa que en aςo uadra, o castigue. perque en istes Ies vertans de test de Aristoteles lamillory mes coamun aesta de Pelionio correcta per Gruchio, se manasi dexadestes altres, est a sola elliva. per quant les diserenis gloses,interpretaciotas, biectionS, scholicis disputes divesions, stre, eo sis desta manera meaclades endo test de Aristoteles lenea uiae consuliOento diti est, fieri omes ob cut se oria
denasmana, quellegi nidit testio mestre ligca solament lo que escio est conforme ita propria interpremici, para fiat treta de me, legitim seu timentque ii donen los in Perpretes principalmentios Grees, que sonesosque milior hanentes lalletra de Aristoteles, ydeis latins Saoma y Suessa degant alli totes escoses sobredites: y acabat lo capi ol, test, es orant legit, dictar et modo de scholios, o adnotacions reserint en elles es di fetenis et sirons, exposci Ons deis interpretes, siles hi haura. algunes di ficultat; literais: ydesta manera a me claretat facilitat ente ne an Iosen ludiantalo est de Aristoteles, quesitotes estes colis sed litauessen junte sy
I legit, declarat lo testen adita serma, potant diles questions y distpute necessaries pera a doctrinaque ense nya Aristoteles en aquei capitol, o capito is,dexant lesque D son de aque illloe ni de I logica, o Philosophia, comesta adeelaratera cadat libre de Aristoteles. TIM legiran os catectaties de Art, ales hores ren Iasor malagUent Dende que comencento cur per se terebre finsa a Pasqua de Resurreccio D llegit
30쪽
lle tandemati dendeles huytInsa lex onge puniualment, repartini est ex tres h res en esta manera; Que de huyt a nouli uen illico quatre eodexperto me nys, Iaseran apres repet ira algunses ludianis deles novales dolose studiant dinstas i aula larepai ny repetixque nentre si es antlo mel tre ala porta de lauta pera mirari a repalen, declara les dis itat, o duples uelos estudiant Ii vindrana comunica sobre loquel hallegit. y
noenienem deles deua te soneten isto istos estudiant fac sara pratica se bredita illeo, interrogantia per partes aikVnsyattres laniija hora, renua al.
ita iiiij la dictita. Apres de dinar lle ra alites tres hores, es a faber de tesdos fi sales cines o proprities, es quatur arti rade a propia maneraciles tres et mali; yaxi cedo sat rest legira allico repet initi ad minimum qua ire vegadex de tres fin a propde es quatre a repasatandos studiatiis din laaula Dde quatre acine larii ja hora sera lomestre scin exerci clypratica, yen latitaritia hora a dictata. Endo estiu es a faber den delasqua de Resurreceio fila sarietembre, legira demati tres horres, es a faber den de les et finsaades deu, 'pres de dinar deles tres finsales sis; repartini dites hores delamate Ia maneraque e stan sen7alades en to luem. 1 si algunealedratie saltar aenal una eo sadestes particularmen thoasi se Emenda sua aula, porta de aque Ilas temps honesque os est dianis hande repas artallico si a puniat perdo apum ador, sed id leue de salari de Iasiua ea redi lo que per rata de aqueli diadi perue,ta ira I penasia de apontidor: yaquesta sorma de legi tantes hores com aci estior denatia da diademati, νen havent dinat, tepartintle Lempleanties de a maneris Gesedita, volem emanam se Marde puniualment per tot locur den de lapri Meralbicodet Co
pendi . y per tota a Llogica Philosor hia, finsa lavit ima ille deis ilibre,
de anima inclutae, fors la dita pena rencarregam la conciencia dei a punia dorque si soliciten mirarytenir comesis arda, ' puniar localedratie de arisque saltarae alguna de dices coles. ii IT E M seguintia antista costum desta uniuersitat, Hordena, et oistos
ealedrati es de uis sien obligat a te nitenterna, estres delis junis tresve g1dese elusions deiade S. Lluc finsa Nadat, es quais volem 1e imprimi x Meneo in te soli ensu paper male ix, distinctes en tres columnes, possint enla timerales de Philosophia enda ligonales de L logica renda tercera y vltima es det Compendio que o Rector en ningui a matera done loci eraque imprimixque Uni delenseri de altra manera.
